El preciosisme és un estil caracteritzat per un excés de refinament, especialment en el llenguatge. Estigué molt en voga en la societat i la literatura franceses de mitjan segle xvii (de 1610 a 1660), entre el barroc i el classicisme. Fou satiritzat per Molière i Boileau.[1][2]
El nom prové de les precioses o dames galants que convocaven en els seus salons literats i artistes, i els comminaven a buscar la bellesa formal amb formes exagerades i cortesia. Va provocar l'aparició de nombrosos neologismes que van triomfar per la seva sonoritat, així com l'accentuació de la diferència entre registres lingüístics en l'escrit i l'oral. Igualment, va afavorir una simplificació de l'ortografia de determinats mots comuns.