Back 49ste Oscar-toekenningsaand Afrikaans حفل توزيع جوائز الأوسكار التاسع والأربعون Arabic Premios Óscar de 1976 AST Награди „Оскар“ (49-а церемония) Bulgarian ٤٩یەمین خەڵاتەکانی ئۆسکار CKB Oscaruddelingen 1977 Danish Oscarverleihung 1977 German Βραβεία Αμερικανικής Ακαδημίας Κινηματογράφου 1976 Greek 49th Academy Awards English 49.ª edición de los Premios Óscar Spanish
| ||||
| Tipus | cerimònia dels Oscars  | |||
|---|---|---|---|---|
| Data | 28 març 1977 | |||
| Número d'edició | 49 (1976 ) | |||
← 1975
1977 → | ||||
| Localització | Dorothy Chandler Pavilion (Califòrnia) | |||
| Presentador | Richard Pryor Jane Fonda Ellen Burstyn Warren Beatty | |||
| Direcció | Marty Pasetta | |||
| Productor | William Friedkin | |||
| Retransmès per | ||||
| Lloc web | oscars.org… | |||
| ||||
Els Premis Oscar de 1976 (en anglès: 49th Academy Awards) foren presentats el 28 de març de 1977 en una cerimònia realitzada al Dorothy Chandler Pavilion de Los Angeles. En aquesta edició actuaren de presentadors Richard Pryor, Jane Fonda, Ellen Burstyn i Warren Beatty.
Les pel·lícules més nominades de la nit foren Network de Sidney Lumet i Rocky de John G. Avildsen amb deu nominacions. La guanyadora de la nit fou Rocky, que aconseguí tres estatuetes, entre elles millor pel·lícula i director, si bé les més guardonades foren Network i Tots els homes del president d'Alan J. Pakula amb quatre premis.
Network establí diversos rècords amb les seves victòries: Peter Finch aconseguí el premi a millor actor, convertint-se en el primer a fer-ho de forma pòstuma; i Beatrice Straight aconseguí el premi a millor actriu secundària amb una intervenció a la pel·lícula inferior als cinc minuts de durada. Així mateix aquest film és l'últim fins a la data en rebre cinc nominacions pels seu elenc i la tercera en rebre tres nominacions en les seves categories principals, un fet que anteriorment ho havien fet Rebel·lió a bord (1935) i D'aquí a l'eternitat (1953).
Piper Laurie aconseguí una nominació a millor actriu secundària per Carrie, quinze anys després d'estar apartada del cine per motius de salut.
Aquesta edició destacà per ser la primera en la qual una dona aconseguí una nominació com a millor director, fou la italiana Lina Wertmüller per Pasqualino Settebellezze. Així mateix Barbra Streisand aconseguí el seu segon Oscar per la cançó "Evergreen" de Ha nascut una estrella, esdevenint la primera dona compositora a guanyar un premi de l'Acadèmia.
Sylvester Stallone per Rocky es convertí en la tercera persona en aconseguir una nominació com a actor i guió per la mateixa pel·lícula després de Charles Chaplin per The Great Dictator (1940) i Orson Welles per Ciutadà Kane (1941).