Biografia | |
---|---|
Naixement | 14 octubre 1257 Poznań (Polònia) |
Mort | 8 febrer 1296 (38 anys) Rogoźno (Polònia) |
Causa de mort | homicidi |
Sepultura | Archcathedral Basilica of St. Peter and St. Paul (en) |
Rei de Polònia | |
26 juny 1295 (Gregorià) – 8 febrer 1296 (Gregorià) | |
Dades personals | |
Religió | Catolicisme |
Activitat | |
Ocupació | polític |
Altres | |
Títol | Duc |
Família | Piast de Grande-Pologne (fr) |
Cònjuge | Margaret of Brandenburg (1293–1296) Riquilda de Suècia (1285 (Gregorià)–) Ludgarda de Mecklenburg (1273 (Gregorià)–) |
Fills | Elisabet Riquilda de Polònia () Riquilda de Suècia |
Pares | Przemysł I of Greater Poland i Elisabet de Wrocław |
Germans | Anna of Greater Poland Constance of Greater Poland Euphrosyne of Greater Poland Euphemia of Greater Poland |
Cronologia | |
naixement pòstum | |
Premislau II –Przemysł en polonès, també escrit en llatí Premyslas, Premislaus o menys correctament Przemysław– (14 d'octubre del 1257 [1] - 8 de febrer del 1296), fou Duc de Poznań (1257-1279), de la Gran Polònia (1279-1296), de Cracòvia (1290-1291), i (Pomerània Oriental) de 1294-1296, i a partir de llavors Rei de Polònia des del 1295 fins a la seva mort.[2] Després d'un període llarg de grans ducs polonesos i dos reis nominals, fou el primer en obtenir el títol hereditari de rei, fent retornar així Polònia a la categoria de regne.[3] Era membre de la branca de la Gran Polònia de la casa de Piast com a fill únic del Duc Premislau I i la princesa de silesiana Elisabet, nascut pòstumament; per aquesta raó fou dut a la cort del seu oncle Boleslau el Pietós i va rebre el govern d'un districte propi, el Ducat de Poznań el 1273. Sis anys més tard, després de la mort del seu oncle, també obtingué el Ducat de Kalisz.[4]
Durant el primer període del seu govern Premislau només s'implicà en afers regionals, primer col·laborant estretament i després competint amb el Duc de Breslau, Enric IV.[5] Aquesta política va causar la rebel·lió del prominent família Zaremba i la pèrdua provisional de Wieluń.[6] Conjuntament amb l'Arquebisbe de Gniezno, Jakub Świnka, perseguí la unificació del principats de la dinastia Piast.[7] Inesperadament, el 1290, sota la voluntat d'Enric el Just, va dirigir el Ducat de Cracòvia i amb aquest el títol de Gran Duc de Polònia; tanmateix, no rebé el suficient suport de la noblesa local (que donaren suport un altre membre del dinastia Piast, Ladislau I de Polònia) i fet front a amb les amenaces creixents de rei de Bohèmia Venceslau II, Premislau II finalment decidit per retrocedir de Petita Polònia, el qual era llavors sota domini de la dinastia Premíslida.[8][9][10] El 1293, gràcies a la mediació de l'Arquebisbe Jakub Świnka, forjà una estreta aliança amb els prínceps Kuyavis Władysław I i Casimir II de Łęczyca.[11] Aquesta aliança era anti-bohèmia, i el pretenia recuperar Cracòvia, llavors en les mans de rei Venceslau II.
Després de la mort de Duc Mestwin II el 1294, i segons el Tractat de Kępno[12] signat el 1282, Premislau va heretar Pomerèlia. Això va enfortir la seva posició i permeté la seva coronació com a Rei de Polònia.[13] La cerimònia fou duta a terme el 26 de juny de 1295 a Gniezno, i fou oficiada pel seu Arquebisbe aliat Jakub Świnka.[14] Només nou mesos després, el 8 de febrer de 1296, Premislau II va ser assassinat durant un intent de segrest fallit fet per part d'homes del marcgravi de Brandenburg, amb alguna ajuda de les famílies nobles poloneses de Nałęcz i Zaremba.[9]