La interfície de velocitat primària (PRI) és un estàndard d'interfície de telecomunicacions que s'utilitza en una xarxa digital de serveis integrats (XDSI) per transportar múltiples transmissions de veu i dades DS0 entre la xarxa i un usuari.
PRI és l'estàndard per proporcionar serveis de telecomunicacions a empreses i oficines. Es basa en la transmissió T-carrier (T1) als EUA, Canadà i Japó, mentre que l'E-carrier (E1) és comú a Europa i Austràlia. La línia T1 consta de 23 canals portadors (B) i un canal de dades (D) amb finalitats de control,[1] per a una amplada de banda total de 24x64 kbit/s o 1.544 Mbit/s. El portador E1 proporciona 30 canals B i un canal D per a una amplada de banda de 2,048 Mbit/s.[2] La primera franja horària de l'E1 s'utilitza amb finalitats de sincronització i no es considera un canal B o D. El canal D normalment utilitza la franja horària 16 en un E1, mentre que és la franja horària 24 per a un T1. Es poden utilitzar menys canals portadors actius, de vegades anomenats canals d'usuari, als serveis T1 o E1 fraccionats.[3]