Књажевина Зета (sr) | |||||
Tipus | estat desaparegut, província, regió geogràfica i terres de la corona | ||||
---|---|---|---|---|---|
Localització | |||||
| |||||
Estat | Sèrbia | ||||
Capital | Shkodër Obod (en) Žabljak Crnojevića (en) Cetinje | ||||
Població humana | |||||
Idioma oficial | serbi antic eslau | ||||
Religió | Església Ortodoxa Sèrbia | ||||
Geografia | |||||
Limita amb | |||||
Dades històriques | |||||
Anterior | |||||
Creació | 1360 | ||||
Dissolució | 1516 | ||||
El Principat de Zeta (montenegrí: Зета, llatí: Zeta) va ser un antic principat d'Europa el territori del qual comprenia aproximadament l'actual Montenegro. Deu el seu nom al riu Zeta.
La seva primera aparició va ser com estat vassall de Rascia, on governaven els hereus al tron de la dinastia sèrbia Nemanjić. El seu fundador, Esteve Nemanja, es va convertir en Gran župan de Rascia, unificant totes les tribus sèrbies, i el feu de Zeta va passar a dependre de la segona línia de successió al tron, com a vassall del Regne de Sèrbia.
El Principat de Zeta va esdevenir un feu independent el 1356, durant la desintegració gradual de l'Imperi Serbi que va seguir a la mort del tsar Stefan Uroš IV Dušan Nemanjić (Dušan el Poderós) el 1355. A partir del 1421 va ser integrat al Despotat de Sèrbia.
Al final del segle XV el Principat de Zeta va començar a ser més conegut com a Montenegro, a partir de "Muntanya negra" en venecià o vènet. Va ser succeït per la teocràcia del Principat-Bisbat de Montenegro i després pel domini otomà.