Principi de subsidiarietat

El principi de subsidiarietat, en la seva definició més àmplia, disposa que un assumpte ha de ser resolt per l'autoritat (judicial, política o econòmica) més propera a l'objecte del problema.^[1]

El "principi de subsidiarietat" és un dels principis sobre els quals se sustenta la Unió Europea, segons va quedar establert pel Tractat de Maastricht, firmat el 7 de febrer de 1992 i després conegut com a Tractat de la Unió Europea. La seva actual formulació va quedar plasmada a l'Article 5 (2), modificada pel Tractat de Lisboa des del 1r de desembre de 2009. Una anàlisi descriptiva d'aquest principi pot trobar-se en el Protocol 30 sobre l'aplicació dels principis de subsidiarietat i proporcionalitat, annex al Tractat.

Aquest principi té les seves arrels teòriques en la Doctrina social de l'església catòlica, però en la seva aplicació s'ha independitzat en gran part d'ella i és emprada en el Dret per justificar l'abstenció de regulació. El principi de subsidiarietat es basa en el màxim respecte al dret d'autodeterminació o a la lliure determinació de tots i cada un dels membres d'una estructura social i, al seu torn, és el fonament sobre el qual se sustenta tot l'edifici d'aquesta dinàmica d'interacció sociopolítica que denominem democràcia participativa.