En física de partícules, el problema CP fort, on CP representa la combinació de les simetries d'intercanvi dels nombres quàntics de conjugació de càrrega (simetria C) i de paritat (simetria P) d'una partícula, adreça el problema de per què la teoria de la interacció forta (cromodinàmica quàntica, QCD) no trenca la simetria CP.
La simetria CP garanteix que les lleis físiques romanen iguals si hom intercanvia simultàniament una partícula per la seva antipartícula (simetria C) i amb la seva imatge especular (simetria P). En principi, la teoria de la QCD no prohibeix la violació de la simetria CP. Tanmateix, experimentalment no s'hi ha observat mai. Donat que no es coneix cap raó per la qual la interacció forta hauria de conservar la simetria CP, aquest fet constitueix un problema de "ajust fi" conegut com el "problema CP fort" i sovint considerat entre els problemes no resolts en física de partícules.[1]