El productivisme fou un moviment artístic fundat per un grup d'artistes constructivistes de la Unió Soviètica que consideraven que l'art havia de tenir un paper pràctic i útil per a la societat, i esdevenir una de les facetes de la producció industrial.[1] El grup es va formar en reacció a les afirmacions de l'escultor Naum Gabo que va argumentar que el constructivisme s'hauria de dedicar a l'exploració d'espais i ritmes abstractes.[2]
El grup, centrat en les arts aplicades, estava dirigit per Alexei Gan i incloïa a Alexander Ródtxenko i Varvara Stepànova. El productivisme es va convertir en l'estètica dominant i artistes com Kazimir Malèvitx, El Lissitzky i Liubov Popova van dissenyar mobles, teixits, ceràmica, tipografia, publicitat, propaganda i escenografia per a teatre.[3]
- ↑ Arvatov, B. (Boris Ignatʹevich), 1896-1940.. Art and production. Londres: Pluto Press, 2017. ISBN 978-1-78680-125-8.
- ↑ The Bulfinch guide to art history: a comprehensive survey and dictionary of Western art and architecture. Boston: Little, Brown and Co, 1996. ISBN 0-8212-2137-X.
- ↑ Zalambani, Maria «L'art dans la production. Le débat sur le productivisme en Russie pendant les années vingt». Annales, 52, 1, 1997, pàg. 41–61. DOI: 10.3406/ahess.1997.279551 [Consulta: 7 setembre 2019].