Els proletarii, etimològicament “els que crien fills”, era el terme aplicat a l'antiga Roma a la classe social més baixa, als pobres sense terra.[1] Eren massa pobres per pagar els impostos sobre la propietat i per fer el servei militar actiu. El seu paper en aquella societat va ser la de tenir fills.[2][3][4]
El terme proletarii va ser recuperat sota el terme de proletariat (proletariat) per Karl Marx, que havia estudiat dret romà a la Universitat de Berlín, per identificar la classe baixa sense propietats ni recursos que només podien treballar i tenir fills-el proletariat o classe obrera - grup antagònic de la classe burgesa o capitalista.[5][6]
En el manifest comunista, Marx i Friedrich Engels, defineixen el proletariat de la següent manera:
| « | Per proletariat s'entén la classe de treballadors assalariats moderns, que, privats de mitjans de producció propis, es veuen obligats a vendre la seva força de treball per poder existir.[7] | » |
- ↑ «proletarii - Anciente History». Arxivat de l'original el 2012-05-08. [Consulta: 1r abril 2012].
- ↑ Proletarii - An epitome of Niebuhr's History of Rome: with chronological ..., Volumen 1, Barthold Georg Niebuhr - 1836
- ↑ Adolf Berger, Encyclopedic Dictionary of Roman Law (Philadelphia: American Philosophical Society 1953) at 380; 657.
- ↑ Arnold J. Toynbee, especialment en el seu A Study of History, va utilitzar la paraula Proletariat per referir-se a les persones sense propietats ni participació en la societat. Cf, Toynbee, A Study of History (Oxford University 1934-1961), 12 volumes, en Volume V Disintegration of Civilizations, part one (1939).
- ↑ Cf, Sidney Hook, Marx and the Marxists (Princeton: Van Nostrand 1955) at 13.
- ↑ Karl Marx. Capital Volume One Chapter Six: The Buying and Selling of Labour-Power (anglès)
- ↑ «Definició de proletariat del Manifest Comunista de Marx i Engels, a Marcuse i els subjectes».