La psicologia evolucionista és un enfocament teòric de la psicologia que examina la cognició i el comportament des d'una perspectiva evolutiva moderna.[1][2] Pretén identificar les adaptacions psicològiques humanes respecte als problemes ancestrals que han evolucionat durant la història evolutiva. En aquest marc, els trets i mecanismes psicològics són productes funcionals de la selecció natural i sexual o subproductes no adaptatius d'altres trets adaptatius.[3][4]
El pensament adaptacionista sobre els mecanismes fisiològics, com el cor, els pulmons i el fetge, és habitual en la biologia evolutiva. Els psicòlegs evolucionistes apliquen el mateix pensament en psicologia, argumentant que de la mateixa manera que el cor va evolucionar per bombar sang, el fetge va evolucionar per desintoxicar els verins i els ronyons van evolucionar per filtrar els líquids tèrbols, hi ha una modularitat mental en què diferents mecanismes psicològics van evolucionar per resoldre problemes.[5] Aquests psicòlegs evolucionistes argumenten que gran part del comportament humà és el resultat d'adaptacions psicològiques que van evolucionar per resoldre problemes recurrents en entorns ancestrals humans.[6]
Alguns psicòlegs evolucionistes argumenten que la teoria de l'evolució pot proporcionar un marc metateòric fonamental que integri tot el camp de la psicologia de la mateixa manera que la biologia evolutiva ho fa per a la biologia.[7][8][9]
Els psicòlegs evolucionistes sostenen que els comportaments o trets que es donen de manera universal en totes les cultures són bons candidats per a les adaptacions evolutives,[10] incloses les habilitats per inferir les emocions dels altres, discernir els familiars dels altres, identificar i preferir companys més sans i cooperar amb altres persones. S'han fet descobriments sobre el comportament social humà relacionat amb l'infanticidi, la intel·ligència, els patrons matrimonials, la promiscuïtat, la percepció de la bellesa, el preu de la núvia i la inversió dels pares. Les teories i les troballes de la psicologia evolutiva tenen aplicacions en molts camps, com ara l'economia, el medi ambient, la salut, el dret, la gestió, la psiquiatria, la política i la literatura.[11][12]
La crítica a la psicologia evolutiva es basa en l'absència de cap possible comprovació de la teoria, argumentant que es basa en supòsits cognitius i evolutius (com ara el funcionament modular del cervell i una gran incertesa sobre l'entorn ancestral), també es fonamenta en la importància de les explicacions no genètiques i no adaptatives, així com qüestions polítiques i ètiques degudes a la interpretació dels resultats de la recerca. Els psicòlegs evolucionistes sovint comenten aquestes crítiques.[13][14][15]