La psicologia humanista és una perspectiva psicològica popular a mitjans del segle xx basada en el treball de pioners com ara Carl Rogers i en la filosofia dels existencialistes i fenomenològics.[1] Adopta una visió holística de l'existència humana des de la investigació del sentit, valors, llibertat, dol, responsabilitat personal, potencials, espiritualitat i autorealització de les persones.[2][3]