Pu Yi (xinès tradicional: 溥儀, pinyin: Pǔyí; 7 de febrer de 1906 - 17 d'octubre de 1967) fou l'emperador de la Xina des de 1908 fins a 1924 (regnant com a Emperador Xuantong [xinès tradicional: 宣統皇帝, pinyin: Xuāntǒng Huángdì] entre el 1908 i el 1911 i com a emperador no governant des del 1911 fins al 1924). Fou el dotzè emperador de la dinastia Qing que governà la Xina, pertanyent a la nissaga manxú dels Aisin-Gioro. Com que el 1912, es proclamà la República de la Xina, Pu Yi fou el darrer emperador de la Xina.
Posteriorment, entre 1934 i 1945, Pu Yi fou l'Emperador Kangde (xinès tradicional: 康德皇帝, pinyin: Kāngdé Huángdì) de Manxukuo. A la República Popular de la Xina, va ser membre de la Conferència consultiva del poble xinès des de 1964 fins a la seva mort; aleshores, usava el nom xinès d'Aixinjueluo Pu Yi.