Back Публий Лициний Крас (син на триумвир) Bulgarian Publius Licinius Crassus (Legat) German Πόπλιος Λικίνιος Κράσσος (γιος του Μάρκου) Greek Publius Licinius Crassus (son of triumvir) English Publio Licinio Craso Spanish Publio Lizinio Kraso Basque پوبلیوس لیکینیوس کراسوس Persian Publius Crassus Finnish Publius Crassus French Publio Licinio Craso (xeneral romano) Galician
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | c. 82 aC  antiga Roma |
| Mort | 53 aC (28/29 anys) Harran (Turquia) |
| Causa de mort | suïcidi |
| Magistrat monetari | |
| 55 aC – 55 aC | |
| Activitat | |
| Ocupació | polític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma, mestre encunyador |
| Període | República Romana tardana |
| Carrera militar | |
| Conflicte | Guerra de les Gàl·lies batalla de Carres |
| Família | |
| Família | Licini Cras |
| Cònjuge | Cornèlia Metel·la (–52 aC) |
| Pares | Marc Licini Cras i Tertulla |
| Germans | Marc Licini Cras |
Publi Licini Cras (en llatí: Publius Licinius M. f. P. n. Crassus) va ser el fill petit del triumvir Marc Licini Cras i de Tertul·la. Formava part de la gens Licínia, una antiga família romana plebea.
Es va casar amb Cornèlia Metella, filla de Quint Cecili Metel Pius Escipió.[1]
Va ser legat de Juli Cèsar a la Gàl·lia l'any 58 aC i fins al segon consolat del seu pare el 55 aC, participant en la Guerra de les Gàl·lies. L'any 58 aC va combatre el sueu Ariovist a la batalla dels Vosges, l'any 57 aC va dirigir la Legió VII Claudia contra els vènets i altres tribus del nord-oest,[2] i el 56 aC a les tribus d'Aquitània. L'hivern següent, Juli Cèsar el va enviar a Roma amb alguns soldats per imposar l'elecció dels triumvirs Pompeu i Cras com a cònsols. També va portar a Roma mil cavallers gals, que després van participar en la guerra contra els parts l'any 54 aC.[1]
A diferència del seu pare, va ser amic de Ciceró i es va oposar al seu exili (58 aC), i juntament amb altres joves romans va aparèixer en públic vestit de dol. Va celebrar la seva tornada l'any 55 aC, quan va procurar la reconciliació entre l'orador i el seu pare.[1]
Va prendre part a les operacions de la guerra amb els parts (53 aC) fins que va morir lluitant amb valentia a la batalla de Carres.[1]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. I. Londres: Walton and Maberly, 1841, p. 879.
- ↑ Juli Cèsar, De bello gallico II, 34-35