Back بودو جنوبي Arabic بودو جنوبى ARZ Pudu puda AST Guayol (Pudu puda) AVK Южен пуду Bulgarian Poudou ar c'hreisteiz Breton Pudu puda CEB Pudu jižní Czech Südpudu German Southern pudu English
Pudu puda  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Període de gestació | 210 dies |
| Longevitat màxima | 18,3 anys |
| Estat de conservació | |
 | |
| Gairebé amenaçada | |
| UICN | 18848 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Artiodactyla |
| Família | Cervidae |
| Tribu | Rangiferini |
| Gènere | Pudu |
| Espècie | Pudu puda (Molina, 1782) |
| Nomenclatura | |
| Sinònims |
|
| Protònim | Capra puda |
| Distribució | |
 | |
.svg){kind=icon}
El pudu meridional[1] (Pudu puda) és una espècie d'artiodàctil de la família dels cèrvids.[2] Aquest cérvol viu als Andes meridionals de Xile i l'Argentina. Viu a les muntanyes a altituds de fins a 2.000 metres, però també se'l pot trobar a altituds molt més baixes i fins i tot a la costa. No viu en hàbitats oberts, sinó que prefereix els boscos que li proporcionen una bona protecció contra els predadors. Tanmateix, s'aventura a hàbitats més oberts per cercar aliment. Des del 2023 és l'única espècie del gènere Pudu, que fins aleshores també contenia el pudu meridional (avui Pudella mephistophiles).[3]
- ↑ «pudu meridional». CERCATERM. TERMCAT. [Consulta: 11 febrer 2021].
- ↑ Grubb, Peter. Wilson, D. E. (ed.); Reeder, D. M. (ed.). Mammal Species of the World. 3a ed.. Johns Hopkins University Press, 16 novembre 2005, p. 659-660. ISBN 0-801-88221-4.
- ↑ Barrio, J.; Gutiérrez, E. E.; D'Elía, G. «The first living cervid species described in the 21st century and revalidation of Pudella (Artiodactyla)» (en anglès). Journal of Mammalogy, gyae012, 2024. DOI: 10.1093/jmammal/gyae012.