Pulp Fiction és una pel·lícula de l'any 1994[1] dirigida per Quentin Tarantino, que la va coescriure amb Roger Avary durant els anys 1992 i 1993, incloent escenes que originalment havien estat escrites per a True Romance. És considerada per molta gent com una fita en la història del cinema postmodern, que ha influït en el moviment de pel·lícules independents. Pulp Fiction és considerada per molts experts com l'obra mestra de Tarantino, amb particulars elogis pel seu guió.[2] El 2008, Entertainment Weekly la va nomenar millor pel·lícula des de 1983.[3]
La pel·lícula va fer un gran impacte per a molts dels actors que hi van formar part. És el cas de John Travolta que, gràcies a la seva interpretació de gàngster en Pulp Fiction, va veure com la seva carrera es revifava després d'uns anys plens de fracassos;[4] o de Samuel L. Jackson i Uma Thurman, que es van convertir en estrelles internacionals.
L'argument té quatre històries de violència i redempció, en què es barregen les vides de dos gàngsters, la dona d'un mafiós, un boxejador fracassat i una parella d'atracadors maldestres.
Un dels encerts de la pel·lícula va ser incloure una banda sonora amb els temes més populars de la música surf dels anys 60, de la qual el seu director és un entusiasta. Mirsilou és el seu hit principal, quan obren els crèdits.
Es va estrenar el 21 de maig de 1994[5] en el Festival de Cinema de Cannes, on va aconseguir la Palma d'Or.[6] Posteriorment, va ser guardonada amb el Globo d'Or al millor guion [7] i va obtenir set candidatures en la 67ª edició dels Premis Óscar (entre ells millor pel·lícula i millor director) i, encara que només va obtenir l'Óscar al millor guió original,[8][9] va rebre més de quaranta premis internacionals i sengles nominacions. En 2013, la pel·lícula va ser considerada «cultural, històrica i estèticament significativa» per la Biblioteca del Congrés dels Estats Units i seleccionada per a la seva preservació en el National Film Registry.
Pulp Fiction és considerada com un dels principals representants del cinema postmodern. A més, la seva estructura i el seu estil poc convencionals l'han convertit en una pel·lícula de culte la influència del qual s'ha deixat sentir en altres pel·lícules, així com en altres camps culturals.[10][11]
Aquesta pel·lícula ha estat doblada al català.[12]