En economia, el punt mort, punt d'equilibri o llindar de rendibilitat és la quantitat d'unitats d'un producte o servei que cal vendre de manera que no hi hagi ni beneficis ni pèrdues, és a dir, quan s'assoleix aquest punt els costos totals són igual als ingressos per les vendes. Per tant, indica a partir de quin nombre de productes venuts es deixa de tenir pèrdues, o en altres paraules, quina quantitat de productes venuts s'ha de superar per començar a tenir beneficis.
Per a poder realitzar l'anàlisi del punt mort s'han de complir les següents condicions:
L'expressió matemàtica que permet calcular (en unitats venudes) el llindar de rendibilitat es determina considerant el punt "mort" en què els beneficis són nuls però els ingressos són iguals als costos. Així doncs, els ingressos totals (IT) s'igualen als costos totals (CT):
És a dir:
on:
A fi de trobar el punt mort, és a dir, la quantitat (Q*) d'articles venuts que compleixen la igualtat anterior, només cal aïllar-hi Q*:
Així, el llindar de rendibilitat (Q) s'obté dividint els costos fixos de l'empresa entre la diferència entre el preu de venda unitari i els costos variables unitaris.
Per tant, l'expressió matemàtica que defineix el punt mort és:
segons la qual, si es reparteixen els costos fixos entre el benefici obtingut de la venda d'una unitat del producte, entès aquest benefici com la diferència entre el preu de venda i el cost variable d'una unitat del producte, s'obté el nombre d'unitats que cal vendre a fi de cobrir costos. Aquest nombre constitueix un punt mort o un llindar de rendibilitat que cal superar per començar a obtenir beneficis.