Punt volat | |
---|---|
Caràcter | · ・ ・ |
Tipus | glif |
{ } | Claus |
’ | Apòstrof |
/ | Barra obliqua |
\ | Barra obliqua inversa |
< > | Claus angulars |
[ ] | Claudàtors |
: | Dos punts |
Espai | |
" " « » “ ” „“ |
Cometes dobles |
( ) | Parèntesis |
. | Punt |
… | Punts suspensius |
¡ ! | Signe d'exclamació o d'admiració |
¿ ? | Signe d'interrogació |
· | Punt volat |
; | Punt i coma |
- | Guionet |
— | Guió |
_ | Guió baix |
, | Coma |
El punt volat (·) o punt alçat s'utilitza com a signe diacrític en català, entremig de dues eles, quan aquestes estan geminades (l·l). És un punt que s'escriu a la meitat de l'alçada de la ela, en lloc de a la part baixa, més elevat que el punt habitual al final d'una frase. El punt volat de la ela geminada és substituït per un guionet quan s'ha de separar a final de ratlla.
El so de l·l és de doble ela, malgrat que moltes paraules cultes d'origen llatí han perdut aquesta sonoritat fora dels parlars perifèrics (dialecte balear, rossellonès) a causa de la gran influència del castellà. Això comporta un bon nombre de faltes d'ortografia.
En les edicions modernes de textos en català antic serveix per a notar el cas en què el pronom feble va aglutinat després d'un mot que no sigui verb o un altre pronom, o per a escriure altres combinacions : "no·s" (no es), e·ls (e els), "que·ls" (que els) ; e·s (e ens), etc.