Back قاع (فرعون) Arabic قاع ARZ Каа Bulgarian কা'আ Bengali/Bangla Qa'a CDO Kaa Czech Qaa German Κά'α Greek Qa'a English Kaa Esperanto
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 2890 aC  | ||
| Mort | valor desconegut | ||
| Sepultura | Tomba a Umm al-Qa'ab, Abidos | ||
| Faraó d'Egipte | |||
| – va regnar 26 anys | |||
| Dades personals | |||
| Altres noms | Africanus: Biênechês Eusebius: Ubienthês, Vibenthis | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | estadista, governant | ||
| Període | Període tinita i Dinastia I d'Egipte | ||
| Altres | |||
| Títol | Faraó | ||
| Família | primera dinastia | ||
| Pare | Semerkhet | ||
Llista
| |||
Qa'a (nom d'Horus: Horus-Kaa o Horus-Qaa; nom de Nebti: Qaa, Sen; nom de Nesut-Biti: Kebh, Kebehu, Qaa; nom grec: Bienekes, Ubientes, Vibentis) fou el darrer faraó de la primera dinastia de l'antic Egipte.[1][2] Se li atribueix un regnat d'entre 26 (Manethó) i 33 anys. Era fill de Merqa i va tenir un fill anomenat també Merqa. No se sap com va arribar al poder. Durant el seu regnat va combatre a l'est del país. Es va trobar una estela d'aquest faraó on només porta la corona blanca de l'Alt Egipte, corona que es diu Hedjet, i des de llavors se l'anomena sovint Qa'a-Hedjet.[3]
Està enterrat a Abidos.[4] Segons el papir de Torí va morir amb 63 anys. A la seva tomba, es va trobar un segell amb tots els noms de faraons de la dinastia fins a ell mateix, amb Narmer com a primer esmentat. Al final del regnat, se suposa l'existència de dos faraons de breu i segurament agitat regnat, difícils de situar cronològicament: el Ocell (rei) i Sneferka.[5]
Altres transcripcions del seu nom: Qa, Ka, Kaa, Kabeh, Kabhou, Kaja, Kebeh, Kebehou, Qebh, Qebehu, Sen, Senda, Senebty, Senmu, Ubienthes, Ubienthis.
- ↑ Mark, Joshua J. «First Dynasty of Egypt» (en anglès). World History Encyclopedia, 26-01-2016. [Consulta: 3 novembre 2024].
- ↑ Hill, J. «Qa’a» (en anglès britànic). Ancient Egypt Online, J Hill 20162016. [Consulta: 3 novembre 2024].
- ↑ Leprohon, Ronald J. The Great Name: Ancient Egyptian Royal Titulary (en anglès). Society of Biblical Lit, 2013-04-30, p. 220. ISBN 978-1-58983-736-2.
- ↑ Adams, Matthew D. «The origins of sacredness at Abydos». Colloquium abstracts Abydos: the sacred land at the western horizon. British Museum, 01-07-2015. [Consulta: 3 novembre 2024].
- ↑ Romney, Norah. Dynasties of Egypt: Decoding the Origins of the Greatest Pharaohs and their Legacy of Monuments (en anglès). Dttv Publications, 2021-02-10.