El quadrat de Polibi, també conegut com el tauler d'escacs de Polibi, és un dispositiu inventat pels antics grecs Cleoxenus i Democleit, i fet famós per l'historiador i erudit Polibi.[1] El dispositiu s'utilitza per fraccionar caràcters de text pla perquè es puguin representar amb un conjunt més petit de símbols, que és útil per a la telegrafia, l'esteganografia i la criptografia. El dispositiu es va utilitzar originalment per a la senyalització d'incendis, permetent la transmissió codificada de qualsevol missatge, no només una quantitat finita d'opcions predeterminades com era la convenció anterior.[2] Va ser utilitzat principalment pels nihilistes russos tancats a les presons tsaristes.[3]
Es tracta d'un algorisme trivial, en què cada lletra de l'alfabet és reemplaçada per les coordenades de la seva posició en un quadrat. És un cas particular de transposició monoalfabètica, en el qual hi ha fragmentació (cada símbol del missatge original acaba dividit en més d'un símbol del missatge xifrat).
Aquest tipus de codi no resisteix una anàlisi de freqüències.[4]