Back Sjarmekwark Afrikaans كوارك فاتن Arabic Quark encantáu AST C-кварк Byelorussian Чаровен кварк Bulgarian চার্ম কোয়ার্ক Bengali/Bangla Kvark c Czech Charm-kvark Danish Charm-Quark German Charm quark English
 | |
| Classificació | quark i partícula elemental  |
|---|---|
| Composició | Partícula elemental |
| Estadística | Fermiònica |
| Grup | Quark |
| Generació | Segona |
| Interaccions | Forta, feble, electromagnètica, gravitatòria |
| Símbol | c |
| Antipartícula | Antiquark c (c) |
| Teorització | Sheldon Glashow, John Iliopoulos, Luciano Maiani (1970) |
| Descoberta | Burton Richter et al. (SLAC) (1974) Samuel Ting et al. (BNL) (1974) |
| Massa | 1,29+0,05 −0,11 GeV/c2[1] |
| Desintegració en | Quark estrany (~95%), quark avall (~5%)[2][3] |
| Càrrega elèctrica | +2⁄3 e |
| Càrrega de color | Blau, verd o vermell |
| Espín | 1⁄2 |
| Encant | 1 |
| Isoespín feble | LH: +1⁄2, RH: 0 |
| Hipercàrrega feble | LH: +1⁄3, RH: +4⁄3 |
| Paritat | 1 |
| Supercompanya | Squark c |
| Número de partícula de Monte Carlo | 4 |
El quark c (simbolitzat per la lletra c, pel seu nom anglès charmed, 'encantat'[4]) és un quark, una partícula elemental de segona generació. Té una càrrega positiva de +2⁄3 de la càrrega elemental (e) i una massa de 1,29+0,05
−0,11 GeV/c2, una mica més gran que la massa del protó, que el fan el tercer més massiu de tots els quarks. Els quarks c es troben als hadrons, que són partícules subatòmiques formades per quarks. Com a exemples d'hadrons que contenen quarks c poden citar-se el mesó J/ψ (J/ψ), el mesó D (D) o el barió sigma (Σc). Com tots els quarks, el quark c és un fermió amb espín de -1⁄2 i experimenta les quatre forces fonamentals: la gravetat, l'electromagnetisme, la interacció feble, i la interacció forta.
L'antipartícula del quark c és l'antiquark c que només es diferencia en el fet que algunes de les seves propietats són d'igual magnitud, però de signe oposat. La supercompanya és el squark c.
- ↑ K. Nakamura et al. (Particle Data Group). «PDGLive Particle Summary 'Quarks (u, d, s, c, b, t, b', t', Free)'». Particle Data Group, 2011. [Consulta: 8 agost 2011].
- ↑ Carl Rod Nave. «Transformation of Quark Flavors by the Weak Interaction». [Consulta: 6 desembre 2010]. «El quark c té un 5% de probabilitats de desintegrar-se en un quark d en comptes d'un quark s.»
- ↑ K. Nakamura et al. «Review of Particles Physics: The CKM Quark-Mixing Matrix». J. Phys. G, 37, 75021, 2010, pàg. 150.
- ↑ «quark». GEC. [Consulta: 29 novembre 2020].