Back Bokwark Afrikaans كوارك قمي Arabic Quark visu AST T-кварк Byelorussian Топ кварк Bulgarian Kvark t Czech Top-kvark Danish Top-Quark German Τοπ κουάρκ Greek Top quark English
 Una col·lisió amb quarks t implicats | |
| Classificació | quark i partícula elemental  |
|---|---|
| Composició | Partícula elemental |
| Estadística | Fermiònica |
| Grup | Quark |
| Generació | Tercera |
| Interaccions | Forta, feble, electromagnètica, gravitatòria |
| Símbol | t |
| Antipartícula | Antiquark t (t) |
| Teorització | Makoto Kobayashi i Toshihide Maskawa (1973) |
| Descoberta | Col·laboracions del CDF i DØ (1995) |
| Massa | 172.9±1.5 GeV/c[1] |
| Desintegració en | Quark fons (99,8%) quark estrany (0,17%) quark avall (0,007%) |
| Càrrega elèctrica | +2⁄3 e |
| Càrrega de color | Blau, verd o vermell |
| Espín | 1⁄2 |
| Cim | 1 |
| Isoespín feble | 1⁄2 (levogir) 0 (dextrogir) |
| Hipercàrrega feble | 1⁄3 (levogir) 4⁄3 (dextrogir) |
| Paritat | 1 |
| Supercompanya | stop squark (en)  |
| Número de partícula de Monte Carlo | 6 |
El quark t, simbolitzat , i també conegut com a quark cim o quark veritat (del nom anglès top o truth), és un partícula elemental i un dels elements fonamentals constitutius de la matèria. Igual que tots els altres cinc quarks, el quark t és un fermió amb espín –1⁄2, i experimenta les quatre forces fonamentals: la gravetat, l'electromagnetisme, la interacció feble, i la interacció forta. Presenta amb una càrrega elèctrica de +2⁄3 e,[2] i és la partícula elemental més massiva mai observada de 172,9±1,5 GeV/c²,[1] que és aproximadament la mateixa massa que la de l'àtom de tungstè.
L'antipartícula del quark t és l'antiquark t, que només es diferencia perquè algunes de les seves propietats són d'igual magnitud però de signe oposat.
El quark t interacciona principalment mitjançant la força nuclear forta, però només pot desintegrar-se mitjançant la força nuclear feble. Gairebé de manera exclusiva, es desintegra en un bosó W i un quark b, però de vegades també pot desintegrar-se en un quark s, i en rares ocasions també en un quark d. El model estàndard de partícules prediu la seva vida mitjana en uns 5 × 10−25 s.[3]
- ↑ 1,0 1,1 Nakamura, K. «Quarks» (PDF) (en anglès). Particle Data Group. Arxivat de l'original el 2012-01-10. [Consulta: 31 octubre 2011].
- ↑ Willenbrock, Scott. «The Standard Model and the Top Quark». A: H.B Prosper and B. Danilov (eds.). Techniques and Concepts of High-Energy Physics XII. 123. Kluwer Academic, 2003, p. 1–41 (NATO Science Series). ISBN 1402015909. Arxivat 2024-07-15 a Wayback Machine.
- ↑ Quadt, A. «Top quark physics at hadron colliders» (en anglès). The European Physical Journal C, 48, 3, 12-2006, pàg. 835–1000. Arxivat de l'original el 2024-07-15. DOI: 10.1140/epjc/s2006-02631-6. ISSN: 1434-6044 [Consulta: 15 juliol 2024].