Quars fos

Aquesta esfera de quars fos es va fabricar per utilitzar-la en un giroscopi a l'experiment Gravity Probe B. És una de les esferes més precises mai fabricades, desviant-se d'una esfera perfecta en no més de 40 àtoms de gruix.[1]

El quars fos, la sílice fosa o el vidre de quars és un vidre format per sílice gairebé pura (diòxid de silici, SiO 2 ) en forma amorfa (no cristal·lina). Això difereix de tots els altres vidres comercials en què s'afegeixen altres ingredients que canvien les propietats òptiques i físiques dels vidres, com ara la reducció de la temperatura de fusió. El quars fos, per tant, té altes temperatures de treball i fusió, cosa que el fa menys desitjable per a les aplicacions més habituals.

Els termes quars fos i sílice fosa s'utilitzen indistintament, però poden referir-se a diferents tècniques de fabricació, com s'indica a continuació, donant lloc a diferents traces d'impureses. No obstant això, el quars fos, en estar en estat vidre, té propietats físiques força diferents en comparació amb el quars cristal·lí.[2] A causa de les seves propietats físiques, troba usos especials en la fabricació de semiconductors i equips de laboratori, per exemple.

En comparació amb altres ulleres comuns, la transmissió òptica de sílice pura s'estén bé a les longituds d'ona ultraviolada i infraroja, de manera que s'utilitza per fer lents i altres òptiques per a aquestes longituds d'ona. Depenent dels processos de fabricació, les impureses restringiran la transmissió òptica, donant lloc a graus comercials de quars fos optimitzats per al seu ús a l'infraroig o (llavors es coneix com a sílice fosa) a l'ultraviolat. El baix coeficient d'expansió tèrmica del quars fos el converteix en un material útil per a substrats de mirall de precisió.[3]

  1. Hardwood, W. «Spacecraft launched to test Albert Einstein's theories». Spaceflight Now, 20-04-2004. [Consulta: 14 maig 2009].
  2. «Quartz vs. Fused Silica: What's the Difference?» (en anglès). Swift Glass, 08-09-2015.
  3. De Jong, Bernard H. W. S.. «Glass». A: Ullmann's Encyclopedia of Industrial Chemistry, 2000. DOI 10.1002/14356007.a12_365. ISBN 3-527-30673-0. 

From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Nelliwinne