Quarta Croada

Quarta Croada

croades
La Conquesta de Constantinoble
Tipus	guerra santa
Data	1202-1204
Escenari	Balcans i Grècia
Lloc	Balcans
Resultat	Victòria croada
Conseqüència	Byzantine–Latin wars (en)
Bàndols
Cristians croats catòlics Marquesat de Montferrat República de Venècia Regne de França Comtat de Xampanya Comtat de Blois Amiens Île-de-France Saint-Pol Ducat de Borgonya Comtat de Flandes Cristians ortodoxos Imperi Romà d'Orient Cristians catòlics Corona de Sant Esteve Regne d'Hongria Regne de Croàcia Cristians ortodoxos Imperi Romà d'Orient
Comandants
Bonifaci I de Montferrat Enric Dandolo Isaac II (emperador derrocat) Aleix IV (fill de l'emperador) Aleix III (usurpador) Aleix V (usurpador) Imre I d'Hongria
Cavallers destacats
Balduí IX de Flandes Odó I de la Roche Godofreu I de Villehardouin Teobald III de Xampanya Louis I de Blois Infanteria Croats: 10,000 homes[1] Venecians: 10,000 homes[1] Armada Venecians: 200 naus[2] Infanteria Bizantins: 30,000 homes[3] Armada Bizantins: 20 naus[3]
Cronologia
← Tercera Croada Cinquena Croada →

La Quarta Croada (1202-1204) fou promoguda pel papa Innocenci III amb la intenció originària d'alliberar Terra Santa mitjançant una invasió des d'Egipte. Per contra, l'abril del 1204, els croats occidentals catòlics acabaren conquerint Constantinoble, l'epicentre dels cristians ortodoxos, i derrocant l'Imperi Romà d'Orient. La Quarta Croada fou l'acte final que segellà irremeiablement el Gran Cisma d'Orient entre l'Església Ortodoxa i Església Catòlica Romana.^[4]