Un quer és un accident geogràfic de menor o major envergadura constituït per un promontori rocós. En algunes ocasions aquests quer foren utilitzats durant l'edat mitjana per construir-hi fortificacions al damunt. Hi ha abundants referències a l'Arieja —occitanoparlant— i en contrades catalanoparlants. Paraula en desús d'origen mil·lenari, relicte en contrades catalanes i adjacents. Significa "penyal", "roca". Segons Joan Coromines i Vigneaux l'apel·latiu quer s'originaria de «cariu», d'origen preromà.[1] L'Institut d'Estudis Catalans recull l'opinió d'un origen preindoeuropeu o celta. Així mateix, esmenta la hipòtesi de Meyer-Lübke[2] segons la qual quer derivaria del prellatí KARRI, que hauria evolucionat fins al HARRI (pedra) del basc actual, hipòtesi compartida per Rohlfs,[3] però la posa en dubte pel fet que els topònims que utilitzen quer (Queralbs, Queralt, ...) ho fan amb una sola "r". Segons altres tindria l'arrel prellatina KER, que significaria tant "lloc on viure" com "sobre un roquer".