Una quilla en l'anatomia dels ocells és una extensió de l'estèrnum (os del pit). La quilla ressegueix longitudinalment al llarg de la línia mitjana de l'estèrnum i s'estén cap a fora, perpendicular al pla de les costelles. La quilla proveeix un ancoratge per cada costat per als músculs del vol, pectorals i supracoracoideus, que baixen i pugen les ales respectivament. La quilla no existeix en totes les aus; manca en particular en alguns ocells no voladors.
Històricament, la presència o absència d'una estructura de quilla pronunciada va ser usada per una classificació àmplia de les aus en dos clades: Carinatae (de carina, quilla) que tenen una quilla pronunciada, i Estrucioniformes (referit a la forma aplanada de l'estèrnum) que tenen una estructura de quilla subtil o els manca per complet. Tanmateix, aquesta classificació ha caigut en desús a mesura que els estudis evolutius han demostrat que tots els ocells no voladors van evolucionar d'ocells voladors. La definició actual de Carinatae inclou ara tots els tàxons d'ocells moderns.