Un quintet de vent, de vegades també conegut com a quintet de vent fusta és un grup de cinc instrumentistes d'instruments de vent fusta, normalment flauta travessera, oboè, clarinet, trompa i fagot. El terme també es refereix a una composició per a un grup d'aquestes característiques.
A diferència del quartet de corda que té un timbre perfectament homogeni, hi ha unes diferències considerables entre els instruments del quintet de vent quant a tècnica, trets idiomàtics i timbre. El quintet de vent modern es va difondre a partir del conjunt que tocava a la cort de l'emperador Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic a la Viena de finals del segle xviii i que estava integrat per dos oboès, dos clarinets, dues trompes i dos fagots (Suppan 2001). LA influència de l'escriptura cambrística de Franz Joseph Haydn que va suggerir que hi podia haver una possibilitats semblants per al vent, i els avenços en la construcció d'aquests instruments en aquell període va expandir-ne les possibilitats en grups reduïts de manera que els compositors van escriure per a conbinacions instrumentals de dimensions menors.
Foren els 24 quintets d'Anton Reicha, començats l'any 1811 i els 9 quintets de Franz Danzi els que van deixar establert el gènere, fins al punt que aquestes peces continuen sent estàndards del repertori de quintet. Tot i que el gènere va caure força en l'oblit durant la segona meitat del segle xix, els compositors al llarg del segle xx han mostrat un renovat interès per aquest i avui en dia el quintet de vent és un dels conjunts de música de cambra estàndards, valorat per la seva versatilitat i per la varietat dels colors i timbres.