Biografia | |
---|---|
Naixement | (en) Rachel Mary Berkeley Portman 11 desembre 1960 (64 anys) Haslemere (Anglaterra) |
Formació | Worcester College Charterhouse School |
Activitat | |
Camp de treball | Músic |
Ocupació | compositora, compositora de bandes sonores |
Activitat | 1982-present |
Gènere | Banda sonora i òpera |
Influències | |
Família | |
Cònjuge | Uberto Pasolini (1995–2006) |
Fills | Anna Gwendolen Pasolini Dall'Onda, Giulia Ginerva Pasolini Dall'Onda, Niky Joan Pasolini Dall'Onda |
Pares | Berkeley Portman i Penélope Mowat |
Premis | |
| |
Lloc web | rachelportman.co.uk |
|
Rachel Portman o Rachel Mary Berkeley Portman (Haslemere, Anglaterra, 11 de desembre de 1960)[1][2] és una compositora de cinema anglesa que feia història el 1996 quan es convertia en la primera compositora a guanyar un Oscar per Emma i posteriorment era nominada dues vegades més per les bandes sonores críticament aclamades de The Cider House Rules (1999) i Chocolat (2000). Li van concedir l'Orde de l'Imperi Britànic (OBE) l'any 2010 i és membre honorari del Worcester College, Oxford.[3] A part de les seves nombrorses bandes sonores, destaca per les seves col·laboracions amb la BBC, d'on va sorgir una òpera basada en El Petit Príncep i la simfonia coral The Water Diviner's Tale entre d'altres.[3]
El seu èxit en la seva professió es deriva, en primer lloc, d'una afinitat natural per les particularitats de la narrativa d'una pel·lícula i, en segon lloc, de la seva capacitat per forjar una articulació completa de la tesi emocional d'una pel·lícula mitjançant el seu do per al color i la narració. Les eleccions professionals de Portman complementen els seus dots compositius, i ha creat un niu únic com a compositora d'històries de mida humana, una raritat creixent en el món del cinema dominat per la taquilla de les dècades de 2000 i 2010.[4]