大紅燈籠高高掛 ![]() | |
---|---|
![]() | |
Fitxa | |
Direcció | Zhang Yimou ![]() |
Protagonistes | |
Producció | Hou Hsiao Hsien ![]() |
Guió | Ni Zhen (en) ![]() ![]() |
Música | Zhao Jiping ![]() |
Fotografia | Zhao Fei (en) ![]() ![]() |
Muntatge | Du Yuan (en) ![]() ![]() |
Dades i xifres | |
País d'origen | República Popular de la Xina ![]() |
Estrena | 10 setembre 1991 ![]() |
Durada | 125 min ![]() |
Idioma original | mandarí ![]() |
Rodatge | República Popular de la Xina ![]() |
Color | en color ![]() |
Recaptació | 2.603.061 $ (Estats Units d'Amèrica) ![]() |
Descripció | |
Basat en | Raise the Red Lantern (en) ![]() ![]() |
Gènere | cinema de drama romàntic, cinema històric i pel·lícula basada en una obra literària ![]() |
Qualificació MPAA | PG ![]() |
Lloc de la narració | Xina ![]() |
Premis i nominacions | |
Nominacions | |
Premis | |
![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
Dà Hóng Dēnglóng Gāogāo Guà (xinès simplificat 大红灯笼高高挂, xinès tradicional 大紅燈籠高高掛 literalment: Penja alt el gran fanal vermell; títol internacional: Raise the Red Lantern) és una producció cinematogràfica xinesa de 1991, dirigida per Zhang Yimou i protagonitzada per Gong Li.
Es tracta d'una adaptació de Ni Zhen de la novel·la de 1990 Esposes i concubines de Su Tong. La pel·lícula va ser posteriorment adaptada a un ballet, dirigit pel mateix Zhang Yimou per al Ballet Nacional de la Xina.
La pel·lícula narra la història d'una dona jove que es converteix en una de les concubines d'un ric senyor de la guerra durant la dècada de 1920. És notable per la seva opulència visual i el sumptuós ús dels colors primaris. La pel·lícula va ser filmada en el Complex de Qiao, en l'antiga ciutat de Pingyao, a la província de Shanxi. A pesar que el guió va ser aprovat per la censura xinesa[1] la versió final de la mateixa va ser prohibida a la Xina durant un breu període.[2] Alguns crítics de cinema han interpretat que la pel·lícula amaga una al·legoria vetllada de crítica a l'autoritarisme del Partit Comunista de la Xina.[3] D'altra banda, s'ha acreditat a la popularitat de la producció l'incrementar el turisme a la Xina després de l'aïllament que va sofrir el país després de la resposta del Govern a les Protestes de la plaça de Tian'anmen de 1989.[4]
La pel·lícula es va finançar amb fons provinents de Taiwan i Hong Kong, on hi havia una gran expectació pel cinema de qualitat que s'estava produint a la Xina continental des de la dècada dels 80.[5]
Com a màxim exponent de la Cinquena Generació de cineastes xinesos, Zhang Yimou va aconseguir amb aquesta pel·lícula un equilibri que va traspassar fronteres en basar la seva idea de realisme en els recursos visuals i sonors del llenguatge cinematogràfic, un estil que rebria el nom de plastic expression (expressió plàstica, en anglès).[5]