Ran (estel)

Infotaula objecte astronòmicRan
Altres designacionsRan Modifica el valor a Wikidata
Tipusestrella K V, font astrofísica de rajos X, estrella variable per rotació, variable BY Draconis, font d'infrarojos, estrella amb alt moviment propi, estrella doble, font propera a infrarrojos i font d'emissió de raigs UV Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)K2V[1] Modifica el valor a Wikidata
Cossos fills
Constel·lacióEridà Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra3,2198 pc [2] Modifica el valor a Wikidata
Radi0,8306641 R☉[3] Modifica el valor a Wikidata
Diàmetre480.000 km[4] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta6,192 Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)3,73 (banda V)[5] Modifica el valor a Wikidata
Massa0,83 M☉[6] Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva5.049 K[7] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi310,5773 mas[2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)20,876 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)−974,758 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat de rotació estel·lar13,859 km/s[8] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial16,376 km/s[9] Modifica el valor a Wikidata
Gravetat superficial equatorial36.640 cm/s²[8] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)3h 32m 55.8445s[2] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)-10° 32' 30.2605''[2] Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat−0,09[10] Modifica el valor a Wikidata
Lluminositat0,3808184 lluminositats solars[3] Modifica el valor a Wikidata
Edat estimada0,66 mil milions d'anys[11] Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics
SAO 130564 (Catàleg SAO)
HD 22049 (Henry Draper Catalogue)
HIP 16537 (Catàleg Hipparcos)
HR 1084 (Catàleg d'Estrelles Brillants)
IRAS 03305-0937 (IRAS)
2MASS J03325591-0927298 (2MASS)
GJ 144.0 (Gliese Catalogue of Nearby Stars)
GJ 144 (Gliese Catalogue of Nearby Stars)
ε Eri (nomenclatura de Bayer)
1RXS J033256.4-092727 (1RXS)
2EUVE J0332-09.4 (The second Extreme Ultraviolet Explorer source catalog)
CCDM J03329-0927A (Catàleg de Components d'Estrelles Dobles i Múltiples)
EUVE J0332-09.4 (The first Extreme Ultraviolet Explorer source catalog)
FK5 127 (FK5)
GC 4244 (Catàleg General de Boss)
GCRV 1962 (General Catalogue of Stellar Radial Velocities)
HIC 16537 (Hipparcos Input Catalogue)
IRC -10048 (Two-Micron Sky Survey)
JP11 792 (JP11)
LFT 291 (Luyten Five-Tenths catalogue)
LHS 1557 (Luyten Half-Second catalogue)
LPM 158 (Luyten Proper-Motion catalogue)
LTT 1675 (Luyten Two-Tenths catalogue)
N30 726 (Catalog of 5,268 Standard Stars Based on the Normal System N30)
NLTT 11207 (New Luyten Two-Tenths catalogue)
PLX 742 (Catàleg General de Paral·laxis Estel·lars Trigonomètriques)
PLX 742.00 (Catàleg General de Paral·laxis Estel·lars Trigonomètriques)
PMC 90-93 91 (Tokyo Photoelectric Meridian Circle Catalog)
PPM 185905 (Catàleg d'estrelles PPM)
RAFGL 497 (RAFGL)
RBS 439 (ROSAT All-Sky Survey Bright Source Catalogue)
ROT 531 (Catàleg de velocitats rotacionals dels estels)
SACS 76 (Segon catàleg d'astrolabis de Santiago)
SPOCS 171 (Spectroscopic Properties of Cool Stars)
TD1 2301 (Catàleg de Fluxes Estel·lars Ultraviolats TD1)
TYC 5296-1533-1 (Catàleg Tycho)
UBV 3410 (UBV)
uvby98 100022049 (Catàleg fotoelètric fotomètric uvbyβ)
eps Eri (Catàleg General d'Estrelles Variables)
WDS J03329-0927A (Catàleg d'Estrelles Dobles Washington)
WDS J03329-0927Aa,Ab (Catàleg d'Estrelles Dobles Washington)
YZ 0 4513 (YZ)
YZ 99 836 (YZ)
Zkh 51 (Zhakozhaj)
Ci 20 241 (Catàleg d'estrelles de moviment propi)
PM 03306-0938 (Catalogs of proper-motion stars. I. Stars brighter than visual magnitude 15 and with annual proper motion of 1" or more)
RX J0332.9-0927 (X-ray survey of the Large Magellanic Cloud by ROSAT)
Gaia DR2 5164707970261630080 (Gaia Data Release 2)
WEB 3160 (Vitesses radiales. Catalogue WEB: Wilson Evans Batten. Radial velocities: The Wilson-Evans-Batten catalogue)
18 Eri (Nomenclatura de Flamsteed)
Gaia DR3 5164707970261890560 (Gaia DR3)
RAVE J033255.8-092730 (RAdial Velocity Experiment)
TIC 118572803 (TESS Input Catalog)
UBV M 9580 (UBV) Modifica el valor a Wikidata

Ran (Èpsilon d'Eridà / ε Eridani)[12] és una estrella de la constel·lació d'Eridà, a una declinació de 9,46° sud de l'equador celeste. A una distància de 10,7 anys llum, és una de les més properes al sistema solar i la tercera més propera visible a ull nu, amb una magnitud aparent de 3,73.

L'estrella té una antiguitat inferior a mil milions d'anys.[13] A causa de la seva joventut relativa, Epsilon Eridani té un nivell més alt d'activitat magnètica que el Sol actual, amb un vent estel·lar 30 vegades més intens. El seu període de rotació és de 11,2 dies a l'equador. Epsilon Eridani és més petita i menys massiva que el Sol però bastant més jove i té un nivell comparativament inferior d'elements més pesants que l'heli.[14] És una estrella de seqüència principal de tipus espectral K2, cosa que significa que l'energia generada al nucli a través de la fusió nuclear d'hidrogen s'emet des de la superfície a una temperatura d'aproximadament 5.000 K, donant-li una tonalitat taronja.

La designació Bayer ε Eridani (llatinitzat com a Epsilon Eridani) va ser establerta el 1603 per Johann Bayer. Pot ser membre de l'associació estel·lar de l'Ossa Major d'estrelles que comparteixen un moviment similar a través de la Via Làctia, implicant que aquestes estrelles compartien un origen comú en un cúmul obert. El seu veí més proper, el sistema binari Luyten 726-8, tindrà una estreta trobada amb Epsilon Eridani en aproximadament 31.500 anys en què seran separats per aproximadament 0,93 al (0,29 pc).[15]

El moviment d'Epsilon Eridani al llarg de la línia de vista a la Terra, conegut com a velocitat radial, ha estat observat regularment des de fa més de vint anys. Els canvis periòdics en el seu valor van donar proves d'un planeta gegant orbitant l'estrella, convertint-la en un dels sistemes d'estrelles més propers amb un possible exoplaneta.[16] El descobriment del planeta ha estat controvertit a causa de la quantitat de sorolls de fons de les dades de velocitat radial, especialment en l'observació primerenca,[17] però ara molts astrònoms consideren el planeta confirmat. El 2016 se li va donar el nom alternatiu AEgir [sic].

El sistema Epsilon Eridani també inclou dos cinturons d'asteroides: entre 3 i 20 ua des de l'estrella. L'estructura orbital podria ser mantinguda per un hipotètic segon planeta, que si es confirma seria Epsilon Eridani c.[18] El 1988 es va descobrir que conté un extensiu disc de fragments exterior de planetesimals romanents restants de la formació del sistema, a una distància similar a la del cinturó de Kuiper en el cas del Sol.[19]

Com una de les estrelles similars al Sol més properes amb un planeta,[20] Epsilon Eridani ha estat l'objectiu de diverses observacions de cerca d'intel·ligència extraterrestre. Epsilon Eridani apareix en històries de ciència-ficció i s'ha suggerit com a destinació pel viatge interestel·lar.[21] Des d'Epsilon Eridani, el Sol apareixeria com una estrella de 2,4 de magnitud a Serpent.

  1. «The Perkins catalog of revised MK types for the cooler stars» (en anglès). The Astrophysical Journal Supplement Series, 10-1989, pàg. 245–266. DOI: 10.1086/191373.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
  3. 3,0 3,1 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
  4. Michael W. McElwain «Characterization of Dusty Debris Disks: The IRAS and Hipparcos Catalogs» (en anglès). Astrophysical Journal, 2, 10-05-2007, pàg. 1556-1571. DOI: 10.1086/509912.
  5. Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
  6. Edmund P. Nelan «The Extrasolar Planet ε Eridani b: Orbit and Mass» (en anglès). Astronomical Journal, 5, 11-10-2006, pàg. 2206–2218. DOI: 10.1086/508323.
  7. Nuno C. Santos «Chemical abundances of 1111 FGK stars from the HARPS GTO planet search program» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 10-2017, pàg. 94–94. DOI: 10.1051/0004-6361/201730535.
  8. 8,0 8,1 «Spectroscopic Parameters and atmosphEric ChemIstriEs of Stars (SPECIES) I. Code description and dwarf stars catalogue» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 7-2018, pàg. 76–76. DOI: 10.1051/0004-6361/201731533.
  9. Caroline Soubiran «Gaia Data Release 2. The catalogue of radial velocity standard stars» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 8-2018. DOI: 10.1051/0004-6361/201832795.
  10. Jeremy J. Drake «The fundamental parameters of the chromospherically active K2 dwarf Epsilon Eridani» (en anglès). Astrophysical Journal, 8-1993, pàg. 797–809. DOI: 10.1086/172962.
  11. «On the ages of exoplanet host stars» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 11-2005, pàg. 609–626. DOI: 10.1051/0004-6361:20053452.
  12. «IAU Catalog of Star Names». [Consulta: 28 juliol 2016].
  13. Janson, M.; Reffert, S.; Brandner, W.; Henning, T.; Lenzen, R.; Hippler, S. «A comprehensive examination of the ε Eridani system. Verification of a 4 micron narrow-band high-contrast imaging approach for planet searches» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 488, 2, 9-2008, pàg. 771–780. arXiv: 0807.0301. Bibcode: 2008A&A...488..771J. DOI: 10.1051/0004-6361:200809984.
  14. Di Folco, E.; Thévenin, F.; Kervella, P.; Domiciano de Souza, A. «VLTI near-IR interferometric observations of Vega-like stars. Radius and age of α PsA, β Leo, β Pic, ε Eri and τ Cet» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 426, 2, 11-2004, p. 601–617. DOI: 10.1051/0004-6361:20047189.
  15. Transit of Luyten 726-8 within 1 ly from Epsilon Eridani. 
  16. Hatzes, Artie P.; Cochran, William D.; McArthur, Barbara; Baliunas, Sallie L. «Evidence for a long-period planet orbiting ε Eridani» (en anglès). The Astrophysical Journal, 544, 2, 12-2000, p. L145–L148. DOI: 10.1086/317319.
  17. Buccino, A. P.; Mauas, P. J. D.; Lemarchand, G. A.. UV Radiation in Different Stellar Systems (en anglès). 213. Astronomical Society of the Pacific, Juny 2003, p. 97. 
  18. Aguilar, David A.; Pulliam, Christine. «Solar System's young twin has two asteroid belts», 27-10-2008. [Consulta: 10 novembre 2008].
  19. Backman, D.; Marengo, M.; Stapelfeldt, K.; Su, K. «Epsilon Eridani's planetary debris disk: structure and dynamics based on Spitzer and CSO observations». The Astrophysical Journal, 690, 2, 2009, p. 1522–1538. DOI: 10.1088/0004-637X/690/2/1522.
  20. Villard, Ray «Does life exist on this exoplanet?». Astronomy, 35, 12, 12-2007, p. 44–47.
  21. Boyle, Alan. The case for Pluto: how a little planet made a big difference. Hoboken, New Jersey: John Wiley and Sons, 2009, p. 191. ISBN 978-0-470-50544-1. 

From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Nelliwinne