Ran |
---|
![](//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ac/Eridanus_epsilon_location.png/238px-Eridanus_epsilon_location.png) |
Altres designacions | Ran ![Modifica el valor a Wikidata](//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png) |
---|
Tipus | estrella K V, font astrofísica de rajos X, estrella variable per rotació, variable BY Draconis, font d'infrarojos, estrella amb alt moviment propi, estrella doble, font propera a infrarrojos i font d'emissió de raigs UV ![Modifica el valor a Wikidata](//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png) |
---|
Tipus espectral (estel) | K2V[1] ![Modifica el valor a Wikidata](//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png) |
---|
Cossos fills | |
---|
Constel·lació | Eridà ![Modifica el valor a Wikidata](//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png) |
---|
Època | J2000.0 ![Modifica el valor a Wikidata](//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png) |
---|
|
Distància de la Terra | 3,2198 pc [2] ![Modifica el valor a Wikidata](//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png) |
---|
Radi | 0,8306641 R☉[3] ![Modifica el valor a Wikidata](//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png) |
---|
Diàmetre | 480.000 km[4] ![Modifica el valor a Wikidata](//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png) |
---|
Magnitud absoluta | 6,192 ![Modifica el valor a Wikidata](//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png) |
---|
Magnitud aparent (V) | 3,73 (banda V)[5] ![Modifica el valor a Wikidata](//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png) |
---|
Massa | 0,83 M☉[6] ![Modifica el valor a Wikidata](//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png) |
---|
Temperatura efectiva | 5.049 K[7] ![Modifica el valor a Wikidata](//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png) |
---|
Paral·laxi | 310,5773 mas[2] ![Modifica el valor a Wikidata](//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png) |
---|
Moviment propi (declinació) | 20,876 mas/a [2] ![Modifica el valor a Wikidata](//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png) |
---|
Moviment propi (ascensió recta) | −974,758 mas/a [2] ![Modifica el valor a Wikidata](//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png) |
---|
Velocitat de rotació estel·lar | 13,859 km/s[8] ![Modifica el valor a Wikidata](//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png) |
---|
Velocitat radial | 16,376 km/s[9] ![Modifica el valor a Wikidata](//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png) |
---|
Gravetat superficial equatorial | 36.640 cm/s²[8] ![Modifica el valor a Wikidata](//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png) |
---|
Ascensió recta (α) | 3h 32m 55.8445s[2] ![Modifica el valor a Wikidata](//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png) |
---|
Declinació (δ) | -10° 32' 30.2605''[2] ![Modifica el valor a Wikidata](//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png) |
---|
Metal·licitat | −0,09[10] ![Modifica el valor a Wikidata](//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png) |
---|
Lluminositat | 0,3808184 lluminositats solars[3] ![Modifica el valor a Wikidata](//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png) |
---|
Edat estimada | 0,66 mil milions d'anys[11] ![Modifica el valor a Wikidata](//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png) |
---|
|
|
Ran (Èpsilon d'Eridà / ε Eridani)[12] és una estrella de la constel·lació d'Eridà, a una declinació de 9,46° sud de l'equador celeste. A una distància de 10,7 anys llum, és una de les més properes al sistema solar i la tercera més propera visible a ull nu, amb una magnitud aparent de 3,73.
L'estrella té una antiguitat inferior a mil milions d'anys.[13] A causa de la seva joventut relativa, Epsilon Eridani té un nivell més alt d'activitat magnètica que el Sol actual, amb un vent estel·lar 30 vegades més intens. El seu període de rotació és de 11,2 dies a l'equador. Epsilon Eridani és més petita i menys massiva que el Sol però bastant més jove i té un nivell comparativament inferior d'elements més pesants que l'heli.[14] És una estrella de seqüència principal de tipus espectral K2, cosa que significa que l'energia generada al nucli a través de la fusió nuclear d'hidrogen s'emet des de la superfície a una temperatura d'aproximadament 5.000 K, donant-li una tonalitat taronja.
La designació Bayer ε Eridani (llatinitzat com a Epsilon Eridani) va ser establerta el 1603 per Johann Bayer. Pot ser membre de l'associació estel·lar de l'Ossa Major d'estrelles que comparteixen un moviment similar a través de la Via Làctia, implicant que aquestes estrelles compartien un origen comú en un cúmul obert. El seu veí més proper, el sistema binari Luyten 726-8, tindrà una estreta trobada amb Epsilon Eridani en aproximadament 31.500 anys en què seran separats per aproximadament 0,93 al (0,29 pc).[15]
El moviment d'Epsilon Eridani al llarg de la línia de vista a la Terra, conegut com a velocitat radial, ha estat observat regularment des de fa més de vint anys. Els canvis periòdics en el seu valor van donar proves d'un planeta gegant orbitant l'estrella, convertint-la en un dels sistemes d'estrelles més propers amb un possible exoplaneta.[16] El descobriment del planeta ha estat controvertit a causa de la quantitat de sorolls de fons de les dades de velocitat radial, especialment en l'observació primerenca,[17] però ara molts astrònoms consideren el planeta confirmat. El 2016 se li va donar el nom alternatiu AEgir [sic].
El sistema Epsilon Eridani també inclou dos cinturons d'asteroides: entre 3 i 20 ua des de l'estrella. L'estructura orbital podria ser mantinguda per un hipotètic segon planeta, que si es confirma seria Epsilon Eridani c.[18] El 1988 es va descobrir que conté un extensiu disc de fragments exterior de planetesimals romanents restants de la formació del sistema, a una distància similar a la del cinturó de Kuiper en el cas del Sol.[19]
Com una de les estrelles similars al Sol més properes amb un planeta,[20] Epsilon Eridani ha estat l'objectiu de diverses observacions de cerca d'intel·ligència extraterrestre. Epsilon Eridani apareix en històries de ciència-ficció i s'ha suggerit com a destinació pel viatge interestel·lar.[21] Des d'Epsilon Eridani, el Sol apareixeria com una estrella de 2,4 de magnitud a Serpent.
- ↑ «The Perkins catalog of revised MK types for the cooler stars» (en anglès). The Astrophysical Journal Supplement Series, 10-1989, pàg. 245–266. DOI: 10.1086/191373.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
- ↑ 3,0 3,1 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
- ↑ Michael W. McElwain «Characterization of Dusty Debris Disks: The IRAS and Hipparcos Catalogs» (en anglès). Astrophysical Journal, 2, 10-05-2007, pàg. 1556-1571. DOI: 10.1086/509912.
- ↑ Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
- ↑ Edmund P. Nelan «The Extrasolar Planet ε Eridani b: Orbit and Mass» (en anglès). Astronomical Journal, 5, 11-10-2006, pàg. 2206–2218. DOI: 10.1086/508323.
- ↑ Nuno C. Santos «Chemical abundances of 1111 FGK stars from the HARPS GTO planet search program» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 10-2017, pàg. 94–94. DOI: 10.1051/0004-6361/201730535.
- ↑ 8,0 8,1 «Spectroscopic Parameters and atmosphEric ChemIstriEs of Stars (SPECIES) I. Code description and dwarf stars catalogue» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 7-2018, pàg. 76–76. DOI: 10.1051/0004-6361/201731533.
- ↑ Caroline Soubiran «Gaia Data Release 2. The catalogue of radial velocity standard stars» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 8-2018. DOI: 10.1051/0004-6361/201832795.
- ↑ Jeremy J. Drake «The fundamental parameters of the chromospherically active K2 dwarf Epsilon Eridani» (en anglès). Astrophysical Journal, 8-1993, pàg. 797–809. DOI: 10.1086/172962.
- ↑ «On the ages of exoplanet host stars» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 11-2005, pàg. 609–626. DOI: 10.1051/0004-6361:20053452.
- ↑ «IAU Catalog of Star Names». [Consulta: 28 juliol 2016].
- ↑
Janson, M.; Reffert, S.; Brandner, W.; Henning, T.; Lenzen, R.; Hippler, S. «A comprehensive examination of the ε Eridani system. Verification of a 4 micron narrow-band high-contrast imaging approach for planet searches» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 488, 2, 9-2008, pàg. 771–780. arXiv: 0807.0301. Bibcode: 2008A&A...488..771J. DOI: 10.1051/0004-6361:200809984.
- ↑ Di Folco, E.; Thévenin, F.; Kervella, P.; Domiciano de Souza, A. «VLTI near-IR interferometric observations of Vega-like stars. Radius and age of α PsA, β Leo, β Pic, ε Eri and τ Cet» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 426, 2, 11-2004, p. 601–617. DOI: 10.1051/0004-6361:20047189.
- ↑ Transit of Luyten 726-8 within 1 ly from Epsilon Eridani.
- ↑ Hatzes, Artie P.; Cochran, William D.; McArthur, Barbara; Baliunas, Sallie L. «Evidence for a long-period planet orbiting ε Eridani» (en anglès). The Astrophysical Journal, 544, 2, 12-2000, p. L145–L148. DOI: 10.1086/317319.
- ↑
Buccino, A. P.; Mauas, P. J. D.; Lemarchand, G. A.. UV Radiation in Different Stellar Systems (en anglès). 213. Astronomical Society of the Pacific, Juny 2003, p. 97.
- ↑
Aguilar, David A.; Pulliam, Christine. «Solar System's young twin has two asteroid belts», 27-10-2008. [Consulta: 10 novembre 2008].
- ↑
Backman, D.; Marengo, M.; Stapelfeldt, K.; Su, K. «Epsilon Eridani's planetary debris disk: structure and dynamics based on Spitzer and CSO observations». The Astrophysical Journal, 690, 2, 2009, p. 1522–1538. DOI: 10.1088/0004-637X/690/2/1522.
- ↑
Villard, Ray «Does life exist on this exoplanet?». Astronomy, 35, 12, 12-2007, p. 44–47.
- ↑
Boyle, Alan. The case for Pluto: how a little planet made a big difference. Hoboken, New Jersey: John Wiley and Sons, 2009, p. 191. ISBN 978-0-470-50544-1.