Back إسكاليراس بات Arabic اسكاليراس بات ARZ Myotis escalerai CEB Iberische Fransenfledermaus German Escalera's bat English Myotis escalerai Spanish Myotis escalerai Basque Myotis escalerai French Ialtóg Natterer Ibéarach Irish 에스칼레라박쥐 Korean
Myotis escalerai  | |
|---|---|
| Període | |
Recent
| |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 85733126 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Chiroptera |
| Família | Vespertilionidae |
| Gènere | Myotis |
| Espècie | Myotis escalerai A.Cabrera, 1904 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims |
|
| Significat | Orella de ratolí d'Escalera |
| Distribució | |
 | |
.svg){kind=icon}
El ratpenat de doble serrell[2][3] (Myotis escalerai) és un ratpenat europeu del gènere Myotis que viu a Espanya (incloent-hi les Illes Balears), Portugal i el sud de França. L'espècie fou descrita per primera vegada el 1904 com a subespècie del ratpenat de Natterer (M. nattereri), però estudis moleculars publicats el 2006 demostraren que es tractava d'una espècie diferent. El parent més proper del ratpenat de doble serrell és una espècie encara no descrita del Marroc. A diferència del ratpenat de Natterer, que viu en petits grups als forats dels arbres, M. escalerai forma grans colònies en coves. Les femelles comencen a reunir-se en colònies de maternitat cap a la fi de la primavera i pareixen durant l'estiu. El ratpenat de doble serrell passa l'hivern en colònies d'hibernació, normalment a dins de coves o soterranis.
Es tracta d'un ratpenat de mida mitjana i majoritàriament grisenc, però amb la regió ventral més clara. Té el musell puntat, la cara rosa i les orelles llargues. Les seves ales grans en fan un volador àgil. Té una envergadura d'entre 245 i 300 mm i pesa entre 5 i 9,5 g. Tot i que s'assembla molt al ratpenat de Natterer, se'n diferencia per alguns trets de la membrana caudal. El ratpenat de doble serrell és considerat una espècie «vulnerable» o amb «dades insuficients» a diverses parts de la seva distribució.
- ↑ Simmons, 2005, p. 513.
- ↑ «Ratpenats». Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, 09-09-2010. [Consulta: 15 abril 2013].
- ↑ «Eines per a la conservació de boscs madurs: Estudi sobre la tipologia d'arbres utilitzats com a refugi de cria de quiròpters forestals estrictes», 2009. [Consulta: 15 abril 2013].[Enllaç no actiu]