Ray Milland

Ray Milland

Biografia
Naixement	(en) Alfred Reginald Jones 3 gener 1907 Neath (Gal·les)
Mort	10 març 1986 (79 anys) Torrance (Califòrnia)
Causa de mort	càncer de pulmó
Residència	Castell-nedd Port Talbot
Formació	Kings Monkton School
Alçada	186 cm
Activitat
Ocupació	actor, actor de teatre, director de televisió, productor, realitzador, productor de cinema, actor de cinema, actor de televisió, director de cinema, guionista, escriptor
Activitat	1929 - 1985
Partit	Partit Republicà de Califòrnia
Gènere	Western, drama, pel·lícula de thriller psicològic, thriller, cinema de misteri, cinema de ficció criminal, cinema de drama policíac, cinema d'acció, cinema negre, cinema de ciència-ficció, cinema policíac de suspens, cinema de terror, cinema de ciència-ficció de terror, cinema de terror psicològic, cinema d'aventures, cinema bèl·lic, drama bèl·lic, comèdia i cinema romàntic
Carrera militar
Branca militar	Exèrcit britànic
Premis
(1946)  Oscar al millor actor, per l'obra Dies perduts (1946)  Premi del Festival de Canes a la interpretació masculina, per l'obra Dies perduts (1946)  premi Globus d'Or a millor actor protagonista, per l'obra Dies perduts (1945)  National Board of Review Award al millor actor, per l'obra Dies perduts  estrella al Passeig de la Fama de Hollywood

Ray Milland (Neath, 3 de gener de 1907 - Torrance, 10 de març de 1986) nascut com Alfred Reginald Jones, va ser un actor i cineasta gal·lès, amb ciutadania britànica i nord-americana. La seva carrera a la gran pantalla va discórrer entre els anys 1929 a 1985, un període en què va guanyar un Óscar, pel seu paper d'escriptor alcohòlic a Dies perduts (1945) dirigida per Billy Wilder. També és recordat per les seves interpretacions a Reap the Wild Wind (1942) com un protagonista sofisticat davant del personatge corrupte de John Wayne, el marit que trama l'assassinat de la seva dona a Dial M for Murder d'Alfred Hitchcock (1954) i Oliver Barrett III a Love Story (1970).^[1]

Abans de convertir-se en actor, Milland va treballar a la Household Cavalry de l'Exèrcit Britànic, convertint-se en un hàbil tirador, genet i pilot d'avió. Va deixar l'exèrcit per seguir una carrera en l'actuació i va aparèixer com a extra en diverses produccions britàniques abans d'obtenir el seu primer paper important a The Flying Scotsman (1929). Això ho va portar a un contracte de nou mesos amb la MGM, i es va mudar als Estats Units, on va aparèixer com a actor de repartiment. Després de ser alliberat per la MGM, va ser contractat per la Paramount, que va usar a Milland en una varietat de parts de parla menor, normalment com un personatge en anglès. Va ser cedit en préstec a la Universal per a la pel·lícula Three Smart Girls (1936), i el seu èxit li va proporcionar a Milland un paper protagonista a The Jungle Princess (també el 1936) al costat de la nova estrella Dorothy Lamour. La pel·lícula va ser un gran èxit comercial i el va catapultar a la fama. Milland va continuar treballant a la Paramount durant gairebé 20 anys.^[2]

A més de pel seu paper guanyador de l'Oscar a Dies sense empremta, Milland també és recordat per les pel·lícules El superior i la menor (1942), The Big Clock (1948) i The Thief (1952), que li va valer el seu segon Globus d'Or. Després de deixar Paramount, va començar una carrera a la televisió. Milland, que va ser en algun moment l'actor més ben pagat de Paramount Pictures, va coprotagonitzar juntament amb moltes de les actrius més populars de l'època, incloses Gene Tierney, Grace Kelly, Lana Turner, Marlene Dietrich, Ginger Rogers, Jane Wyman, Loretta Young i Veronica Lake.^[3]