Biografia | |
---|---|
Naixement | 24 març 1944 ![]() Michelstadt (Tercer Reich) ![]() |
Mort | 6 setembre 2024 ![]() Bad König (Alemanya) ![]() |
Formació | Hochschule für bildende Künste Hamburg ![]() |
Activitat | |
Camp de treball | Arts visuals, escultura, videoart i pel·lícula ![]() |
Lloc de treball | Bad König ![]() |
Ocupació | escultora, videoartista, professora, artista de performance, guionista, artista d'instal·lacions, directora de cinema, artista visual, coreògrafa, artista ![]() |
Membre de | |
Gènere | Instal·lació ![]() |
Representada per | Galeria Sean Kelly ![]() |
Participà en | |
13 juny 1992 | Documenta IX |
19 juny 1982 | documenta 7 |
24 juny 1977 | documenta 6 |
30 juny 1972 | Documenta 5 ![]() |
Premis | |
| |
Lloc web | rebecca-horn.de ![]() |
![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
Rebecca Horn (Michelstadt, 24 de març de 1944 - Bad König, 6 de setembre de 2024) va ser una artista visual alemanya,[1] coneguda per les seves instal·lacions artístiques, per ser directora cinematogràfica i per les seves modificacions corporals, com ara a l'obra Einhorn («Unicorn»), basada en un vestit amb una banya molt gran projectada verticalment.[2] Va dirigir les pel·lícules: Der Eintänzer (1978), La Ferdinanda: sonate für eine Medici-Villa (1982) i Buster's Bedroom (1990).[3] L'any 1992 va alçar a Barcelona la seva obra L'estel ferit.[4][5]
Horn forma part d'una generació d'artistes alemanys de projecció internacional als anys 1980.[6] Va practicar l'art corporal, però treballà en altres mitjans, incloent la performance, la instal·lació artística, l'escultura i el cinema.[7] També va escriure poesia, influïda per la seva feina. Quan Horn va tornar a l'acadèmia d'Hamburg va continuar fent obres-capoll. Va treballar amb extensions de cos embuatat i benes. Una mostra de la seva feina audiovisual dels anys setanta es va poder veure a l'exposició Gabinet Rebbeca Horn (2018) a Es Baluard de Palma.[8]