El reduccionisme[1] és la concepció filosòfica segons la qual hi ha fenòmens que es poden descriure en termes de fenòmens més simples i fonamentals. També es descriu com una posició intel·lectual i filosòfica segons la qual qualsevol sistema o entitat complexa es pot entendre i analitzar millor si es descompon en els elements que la formen, ja que tot conjunt s'explica per les propietats dels seus components.[2][3][4][5]
El reduccionisme pot ser ontològic (creure que realment es pot dividir un sistema o que tot depèn d'un sol principi, com l'arque) o teòric (implica actuar com si es pogués fer, independentment que es pugui dur a terme o no, per qüestions d'anàlisi).[6] Cert reduccionisme és necessari per a la ciència, ja que no es pot operar amb la totalitat del coneixement alhora.
Molts filòsofs contemporanis argumenten que qualsevol problema filosòfic és en el fons un problema de llenguatge, participant aleshores del reduccionisme.
Despectivament, pot usar-se per indicar que no es tenen en compte tots els vessants d'una qüestió a debat. El seu contrari és l'holisme.