Back Hotelling-Regel German Hotelling's rule English Regla de Hotelling Spanish Rente d'Hotelling French Hotelling-szabály Hungarian ჰოტელინგის წესი Georgian Zasada Hotellinga Polish 霍特林法则 Chinese
La regla de Hotelling és una proposició que estableix que la forma d'explotació social i econòmicament més rendible per a l'extracció d'un recurs no renovable és una per la qual el preu del recurs estigui determinat per l'ingrés net marginal de la venda dels recursos no renovables, augmentant d'acord amb la taxa d'interès. S'hi descriu la trajectòria en el temps de l'extracció dels recursos naturals que maximitza el seu valor.[1]
La regla es deriva del treball de l'economista, matemàtic i estadístic nord-americà Harold Hotelling (1895 - 1973) que, en un article de 1931 The Economics of Exhaustible Resources,[2] publicat al Journal of Political Economy, va establir les bases per a una investigació més gran en el camp de l'economia dels recursos no renovables.[1]
- ↑ 1,0 1,1 Gaudet, Gérard «Natural Resource Economics under the Rule of Hotelling». , 6-2007. Arxivat de l'original el 26 de junio de 2011.
- ↑ Hotelling, H. (1931). The economics of exhaustible resources. The Journal of Political Economy, 39(2), 137-175.