| ||||
| ||||
Regnes del nord entre 550 i 650 | ||||
Informació | ||||
---|---|---|---|---|
Capital | Leeds | |||
Idioma oficial | Llengües britòniques, Cúmbric | |||
Període històric Edat mitjana | ||||
Establiment | segle V | |||
Incorporació a Northúmbria | segle VII | |||
Política | ||||
Forma de govern | Monarquia |
El Regne d'Elmet fou un regne britànic independent que cobria part del territori de Yorkshire, entre el segle v i segle VII.[1] Tot i que les seves fronteres exactes no són clares, sembla que estava delimitat pel Riu Sheaf en el sud i el Riu Wharfe en l'est. Era veí de Deira al nord i Mèrcia al sud, mentre que la seva frontera occidental topava amb Craven, el qual era possiblement un regne britànic menor.
Elmet va ser envaït i conquerit per Northúmbria en la tardor de 616 o 626. Són força abundants les evidències topogràfiques i arqueologiques de la seva existència, així com referències en poesia gal·lesa primerenca, i fonts històriques com el Historia Brittonum i l'obra de Beda. El nom sobreviu per tot l'àrea a llocs com ara Barwick-dins-Elmet i Sherburn-dins-Elmet.