Tipus | era, estat desaparegut i període històric | ||||
---|---|---|---|---|---|
Localització | |||||
| |||||
Dades històriques | |||||
Anterior | |||||
Següent | Primer Període Intermedi d'Egipte | ||||
Dinasties de faraons a l'antic Egipte (Entre parèntesis any aproximat d'inici, sempre aC) |
Període predinàstic |
Període protodinàstic |
Període arcaic |
I (3100) - II (2890) |
Regne Antic |
III (2686) - IV (2613) - V (2498) VI (2345) |
Primer Període Intermedi |
VII (2181) - VIII (2173) - IX (2160) X (2130) - XI (2133) (Només a Tebes) |
Regne Mitjà |
XI (Tot Egipte) |
XII (2040) - XIII (1786) - XIV (1633) |
Segon Període Intermedi |
XV (1674) - XVI (1684) - XVII (1650) |
Regne Nou |
XVIII (1567) - XIX (1320) - XX (1200) |
Tercer Període Intermedi |
XXI (1085) - XXII (945) - XXIII (730) XXIV (720) - XXV (716) - XXVI (664) |
Primer període persa (525) |
Baix imperi |
XXVIII (404) - XXIX (399) - XXX (380) |
Segon període persa (343) |
Període hel·lenístic |
Alexandre el Gran (332) |
Dinastia ptolemaica (323) |
Província romana (30) |
Conquesta àrab |
Conquesta otomana |
El Regne Antic o Antic Imperi fou un període de la història de l'antic Egipte que abasta del 2700 al 2200 aC. També es coneix com "l'Edat de les Piràmides" o "L'Edat dels Constructors de Piràmides", ja que engloba els regnats dels grans constructors de piràmides de la Dinastia IV, com el rei Sneferu, sota el qual l'art de construir piràmides va ser perfeccionat, i els reis Khufu, Kefre i Micerino, que van encarregar la construcció de les piràmides a Gizeh.[1] Egipte va assolir el seu primer pic sostingut de civilització durant l'Antic Imperi, el primer dels tres períodes anomenats "Regne" (seguit per l'Imperi Mitjà i el Nou Imperi), que marquen els punts àlgids de la civilització a la baixa vall del Nil.[2]
El concepte d'un "Regne Antic" com una de les tres "edats d'or" va ser encunyat el 1845 per l'egiptòleg alemany Baron von Bunsen, i la seva definició va evolucionar significativament al llarg dels segles XIX i XX.[3] No només l'últim rei del període tinita estava relacionat amb els dos primers reis de l'Antic Imperi, sinó que la "capital", la residència reial, va romandre a Ineb-Hedj, el nom egipci de Memphis. La justificació bàsica per separar els dos períodes és el canvi revolucionari en l'arquitectura acompanyat dels efectes sobre la societat egípcia i l'economia dels projectes d'edificació a gran escala.[2]
El Regne Antic es considera sovint com el període des de la Tercera Dinastia fins a la VI Dinastia (2686–2181 aC). La informació de la quarta a la sisena dinasties d'Egipte és escassa, i els historiadors consideren la història de l'època literalment "escrita en pedra" i en gran manera arquitectònica, ja que és a través dels monuments i les seves inscripcions que els estudiosos han pogut construir una història.[4] Els egiptòlegs també inclouen la setena i vuitena dinasties de Memphis a l'Imperi Antic com a continuació de l'administració, centralitzada a Memphis. Mentre que l'Antic Imperi va ser un període de seguretat interna i prosperitat, a continuació hi va haver un període de desunió i relativa decadència cultural que els egiptòlegs van anomenar el Primer Període Intermedi.[5] Durant l'Antic Imperi, el rei d'Egipte (no anomenat faraó fins al Nou Imperi) es va convertir en un déu viu que governava absolutament i podia exigir els serveis i la riquesa dels seus súbdits.[6]
Sota el rei Djoser, el primer rei de la Tercera Dinastia de l'Antic Imperi, la capital reial d'Egipte va ser traslladada a Memphis, on Djoser va establir la seva cort. Es va iniciar una nova era de construcció a Saqqara sota el seu regnat. A l'arquitecte del rei Djoser, Imhotep, se li atribueix el desenvolupament de la construcció amb pedra i la concepció de la nova forma arquitectònica, la piràmide esglaonada.[7] L'Antic Imperi és conegut per la gran quantitat de piràmides construïdes en aquesta època com a llocs d'enterrament dels reis d'Egipte.