Tipus | estat desaparegut | ||||
---|---|---|---|---|---|
Localització | |||||
| |||||
Capital | Ratisbona | ||||
Població humana | |||||
Idioma oficial | alemany llatí | ||||
Geografia | |||||
Part de | |||||
Dades històriques | |||||
Creació | 843 | ||||
Dissolució | 1806 | ||||
Següent | Sacre Imperi Romanogermànic | ||||
Moneda | Pfennig | ||||
El Regne d'Alemanya, o Regne de Germania o Regne dels Germans (en llatí : Regnum Teutonicorum, "Regne dels Teutons", Regnum Teutonicum, "Regne Teutònic" [1]) va ser un regne que es va desenvolupar a partir de la França Oriental, la divisió oriental de l'antic Imperi carolingi. França Oriental es va formar pel Tractat de Verdun de 843 i va ser governada per la Dinastia carolíngia fins a 919, i a partir d'aquí es va formar una monarquia electiva. Els electors inicials van ser els governants dels ducats arrel, que generalment elegien a un dels seus. Després de 962, quan Otó I va ser coronat emperador, França Oriental, coneguda després amb el nom de Germania, va constituir el gruix del Sacre Imperi Romanogermànic juntament amb el Regne d'Itàlia. Més tard va incloure a Bohèmia (després de 1004) i Borgonya (després de 1032).
De la mateixa manera que l'Anglaterra anglosaxona i la França medieval, l'Alemanya medieval es va consolidar a partir d'un conglomerat de tribus, nacions o entitats polítiques més petites durant l'Alta Edat Mitjana.[2] El terme rex teutonicorum ('rei dels teutons') es va començar a usar a Itàlia al voltant de l'any 1000.[3] Va ser popularitzat per la cancelleria del papa Gregori VII durant la Lluita de les investidures (finals del segle XI), potser com una eina polèmica contra l'emperador Enric IV.[3][4]
Al segle XII, per emfatitzar el caràcter imperial i transnacional del seu càrrec, els emperadors van començar a emprar el títol rex Romanorum - Rei de romans- a la seva elecció, per part dels prínceps electors, set bisbes i nobles alemanys. Els diferents títols que s'utilitzaven per a Alemanya, Itàlia i Borgonya, que tradicionalment tenien els seus propis tribunals, lleis i cancelleries,[5] van deixar d'usar-se gradualment. Després d'implantar-se la Reforma imperial i la Dieta d'Augsburg, la part germana del Sacre Imperi Romanogermànic es va dividir al Cercle Imperial (Reichskreise), que van definir efectivament a Alemanya contra els territoris imperials fora dels Cercles Imperials: Itàlia imperial, Regne de Bohèmia i l'Antiga Confederació Suïssa.[6] No obstant això, hi ha relativament poques referències d'un regne germà diferenciat del Sacre Imperi Romanogermànic.[7]