Back مملكة ألمانيا Arabic Almaniya Krallığı Azerbaijani Германия короллеге Bashkir Каралеўства Германія Byelorussian Кралство Германия Bulgarian شانشینی ئەڵمانیا CKB Německé království Czech Regnum Teutonicum German Βασίλειο της Γερμανίας Greek Kingdom of Germany English
| Tipus | estat desaparegut  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| |||||
| Capital | Ratisbona | ||||
| Població humana | |||||
| Idioma oficial | alemany llatí | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Dades històriques | |||||
| Creació | 843 | ||||
| Dissolució | 1806 | ||||
| Següent | Sacre Imperi Romanogermànic | ||||
| Moneda | Pfennig | ||||
El Regne d'Alemanya, o Regne de Germania o Regne dels Germans (en llatí : Regnum Teutonicorum, "Regne dels Teutons", Regnum Teutonicum, "Regne Teutònic" [1]) va ser un regne que es va desenvolupar a partir de la França Oriental, la divisió oriental de l'antic Imperi carolingi. França Oriental es va formar pel Tractat de Verdun de 843 i va ser governada per la Dinastia carolíngia fins a 919, i a partir d'aquí es va formar una monarquia electiva. Els electors inicials van ser els governants dels ducats arrel, que generalment elegien a un dels seus. Després de 962, quan Otó I va ser coronat emperador, França Oriental, coneguda després amb el nom de Germania, va constituir el gruix del Sacre Imperi Romanogermànic juntament amb el Regne d'Itàlia. Més tard va incloure a Bohèmia (després de 1004) i Borgonya (després de 1032).
De la mateixa manera que l'Anglaterra anglosaxona i la França medieval, l'Alemanya medieval es va consolidar a partir d'un conglomerat de tribus, nacions o entitats polítiques més petites durant l'Alta Edat Mitjana.[2] El terme rex teutonicorum ('rei dels teutons') es va començar a usar a Itàlia al voltant de l'any 1000.[3] Va ser popularitzat per la cancelleria del papa Gregori VII durant la Lluita de les investidures (finals del segle XI), potser com una eina polèmica contra l'emperador Enric IV.[3][4]
Al segle XII, per emfatitzar el caràcter imperial i transnacional del seu càrrec, els emperadors van començar a emprar el títol rex Romanorum - Rei de romans- a la seva elecció, per part dels prínceps electors, set bisbes i nobles alemanys. Els diferents títols que s'utilitzaven per a Alemanya, Itàlia i Borgonya, que tradicionalment tenien els seus propis tribunals, lleis i cancelleries,[5] van deixar d'usar-se gradualment. Després d'implantar-se la Reforma imperial i la Dieta d'Augsburg, la part germana del Sacre Imperi Romanogermànic es va dividir al Cercle Imperial (Reichskreise), que van definir efectivament a Alemanya contra els territoris imperials fora dels Cercles Imperials: Itàlia imperial, Regne de Bohèmia i l'Antiga Confederació Suïssa.[6] No obstant això, hi ha relativament poques referències d'un regne germà diferenciat del Sacre Imperi Romanogermànic.[7]
- ↑ L'expressió llatina Regnum Teutonicum correspon a l'alemany deutsches Reich en traducció literal. No obstant això, en l'ús comú alemany, el terme deutsches Reich està reservat per a l'Estat nacional alemany de 1871-1945, vegeu: Matthias Springer, "Italia docet: Bemerkungen zu den Wörtern francus, theodiscus und teutonicus" en: Dieter Hägermann, Wolfgang Haubrichs, Jörg Jarnut (eds.), Akkulturation: Probleme einer germanisch-romanischen Kultursynthese in Spätantike und frühem Mittelalter, Walter de Gruyter (2013), 68-98.
- ↑ John Gillingham, (1971), p. 124. "Un conglomerat, un conjunt de diverses gents ["pobles"] separats i independents... i reina ["regnes"], a través d'una sola unitat política indivisible al llarg de l'edat mitjana". Utilitza "Alemanya medieval" per referir-se als segles X al XV de la seva obra. Robinson, 'Papa Gregori',, p. 729. (Robinson, Ian S. (2000). Henry IV of Germany. Nueva York: Cambridge University Press, p. 729.
- ↑ 3,0 3,1 Robinson, I. S. «Pope Gregory VII, the princes and the Pactum 1077–1080» (en anglès). The English Historical Review, XCIV, CCCLXXIII, 1979, pàg. 729. DOI: 10.1093/ehr/XCIV.CCCLXXIII.721. ISSN: 0013-8266.
- ↑ Cowdrey, H. E. J.. Pope Gregory VII, 1073-1085 (en anglès). Clarendon Press, 1998-08-20, p. 631. ISBN 978-0-19-158459-6.
- ↑ Cope, Christopher. Phoenix Frustrated: The Lost Kingdom of Burgundy (en anglès). Constable, 1987, p. 287. ISBN 978-0-396-08955-1.
- ↑ Bryce, James. The Holy Roman Empire (en anglès). Jazzybee Verlag, 2017, p. 243. ISBN 978-3-8496-5012-4.
- ↑ Len Scales. The Shaping of German Identity: Authority and Crisis, 1245-1414. Cambridge University Press, 26 d'abril de 2012, p. 179. ISBN 978-0-521-57333-7.