Per a altres significats, vegeu «Regne d'Hongria (1920–1946)». |
| |||||
| |||||
| |||||
Informació | |||||
---|---|---|---|---|---|
Capital | Budapest; Pozsony; Buda; Székesfehérvár; Debrecen; Esztergom | ||||
Idioma oficial | Hongarès, Llatí, Alemany | ||||
Religió | Catòlica, després Calvinisme, Luteranisme i altres[1] | ||||
Moneda | Florí hongarès (1325), Thaler Florí austríac (1754-1867), Florí Austrohongarès (1867–1892), Corona Austrohongaresa (1892–1918), Corona Hongaresa (1919–1926), Pengő (1927–1946), Adópengő (1946) | ||||
1918 : 1918 325.411 km² | |||||
Població | 1711 (est.): 3.000.000 1790 (est.): 8.000.000 1910 (est.): 18.264.533 1940 (est.): 14.679.573 | ||||
Període històric | |||||
Coronació de Esteve I d'Hongria | 1000 | ||||
Ocupació otomana de Buda | 1541 de | ||||
Revolució hongaresa | 1848 de | ||||
Compromís de 1867 | 1867 de | ||||
Tractat de Trianon | 1920 de | ||||
Dissolució | 1867 | ||||
Política | |||||
Forma de govern | Monarquia | ||||
Monarquia | |||||
• 1000–38: | Esteve I d'Hongria | ||||
• 1920–44: | Regent Miklós Horthy | ||||
Font de població:[2] Religió[3] |
El Regne d'Hongria emergí l'any 1000, quan el Principat d'Hongria, fundat el 896, va ser reconegut com a regne. La forma de govern va ser canviada de monarquia a república breument el 1918, i de nou en el 1946, posant fi al regne i creant la República d'Hongria. Durant la major part de la seva història, va ser un estat d'una grandària considerable a l'Europa central, incloent-hi, a més de la pròpia Hongria i Transsilvània, Croàcia-Eslavònia i un territori conegut com la Frontera Militar.[4]
El terme Regne d'Hongria s'usa per a referir-se a l'anteriorment citada duradora configuració multiètnica de territoris, amb l'objecte de marcar una clara distinció amb el modern estat d'Hongria, que és significativament més petit i més homogeni ètnicament. Abans i durant el segle xix, el terme hongarès feia ja referència a qualsevol habitant d'aquest estat, independentment de la seva ètnia.
Els termes en llatí natio Hungarica i Hungarus es referien a tots els nobles del regne. La consciència de Hungarus (lleialtat i patriotisme per sobre dels orígens ètnics) es va donar entre qualsevol habitant d'aquest estat, encara que d'acord amb el Tripartitum d'Esteve Werbőczy, Natio Hungarica o Hungarus van ser només els nobles privilegiats, subjectes de la Santa Corona, independentment del seu origen ètnic.
Els magiars tendeixen a emfasitzar la continuïtat de l'estat hongarès i consideren el Regne d'Hongria com una fase del seu desenvolupament històric. La idea de continuïtat es reflecteix en els símbols nacionals, així com en la commemoració oficial del mil·lenni d'història l'any 2000. D'acord amb el seu punt de vista, el Regne d'Hongria va ser en principi un país del poble magiar, encara que sense negar la presència i importància d'altres nacionalitats i molt menys a discriminar-les de cap manera.
El Regne d'Hongria va formar part juntament amb el Regne d'Anglaterra, el Regne de França, el Regne de Polònia, el Sacre Imperi Romanogermànic i el Regne d'Espanya, (el regne d'Espanya no existia a l'edat mitjana) de les potències europees durant la baixa edat mitjana i part de l'època moderna; molts d'aquests ja havien desaparegut en l'actualitat com a règims monàrquics.
Avui en dia, la diada del primer rei Esteve I (el 20 d'agost) és festa nacional a Hongria, en commemoració de la fundació de l'estat (Dia de la Fundació).[5]