Back Reinos de los burgundios AST Каралеўства бургундаў Byelorussian Кралство на бургундите Bulgarian বুরগুন্ডিয়ানদের রাজ্য Bengali/Bangla Rouantelezh Kentañ ar Vurgonded Breton Burgundska kraljevina BS Království Burgundů Czech Βασίλειο των Βουργουνδών Greek Kingdom of the Burgundians English Reĝlando Burgundio Esperanto
| Tipus | regne i estat desaparegut  | |||
|---|---|---|---|---|
| Epònim | burgundis | |||
| Localització | ||||
| ||||
| Capital | Worms (411 (Gregorià)–437 (Gregorià)) Lió (443 (Gregorià)–534 (Gregorià)) | |||
| Dades històriques | ||||
| Anterior | ||||
| Creació | 411 | |||
| Dissolució | 534 | |||
| Organització política | ||||
| • Cap d'estat | Gondicari (411 (Gregorià)–437 (Gregorià)) Godomar III (532 (Gregorià)–534 (Gregorià)) | |||
Es coneix com a regnes dels burgundis a un període històric de l'Alta Edat Mitjana en què el poble germànic dels burgundis va aconseguir el seu auge establert a la vall del Ròdan,[1] abastant un ampli territori localitzat al sud-est de l'actual França, el nord de Itàlia i gairebé tota Suïssa, conegut com Burgundia.
Els burgundis van ser un poble d'origen escandinau, que després d'un primer pas per les terres del Vístula, s'havien assentat a la zona propera a Worms a principis del segle v, després de l'assalt de les tribus germàniques de la frontera del Rin. L'any 443 van ser reassentats dins dels límits de l'Imperi Romà com a poble foederati, però la seva independència va finalitzar en 534, sotmesos als francs merovingis.