La religiositat popular comprèn diverses formes i expressions de religió que són diferents de les doctrines i pràctiques oficials de la religió organitzada. És un concepte de les ciències de l'àmbit religiós amb una definició que pot variar entre els estudiosos però que essencialment consisteix en costums religiosos ètnics o regionals sota el paraigua d'una religió, però fora de la doctrina i pràctiques oficials.[1]
L'aproximació a la religiositat popular es pot fer des de la cultura o des de la religió. En el primer cas, es basa en la dimensió religiosa de la cultura popular o folklore mentre que en el segon s'estudia el sincretisme entre dues cultures, com la barreja de creences populars africanes i el catolicisme romà que va portar al desenvolupament del vodú i la santeria, i mescles similars de religions formals amb cultures populars. A la Xina, el protestantisme popular va tenir els seus orígens amb la rebel·lió de Taiping.[2] La religió popular xinesa, el cristianisme popular, l'hinduisme popular i l'islam popular són exemples de religió popular associada a les principals religions.
Les diferències entre les religiositats populars i oficials són essencialment dues.[3] Per una banda, l'oficial considera de la màxima importància la hierofania fundacional, la manifestació d'allò sagrat, mentre que la popular se centra en les pràctiques rituals i en la manera de mantenir una relació propiciatòria amb les entitats sobrenaturals. Per altra banda, l'oficial es transmet mitjançant mecanismes de socialització interns de les institucions religioses com el reclutament del clergat, els seminaris i d'altres institucions reglades, que arriben a tots els nivells, com la catequesis i les escoles dominicals, mentre que la popular ho fa en l'àmbit familiar i local mitjançant vivències col·lectives de tota mena (tradicions populars, festivitats, peregrinacions, romeries, processons, ritus de pas entre la vida i la mort i els diferents estats o edats, elements de la vida quotidiana -gastronomia, indumentària, etc...