Renaixement flamenc

Per la "Pintura flamenca del segle XV", vegeu Primitius flamencs

La Pintura del Renaixement flamenca i dels Països Baixos representa la resposta al segle xvi dels artístes del nord al Renaixement italià. Aquests artistes, que van des dels manieristes d'Anvers i Hieronymus Bosch de començament del segle, fins als manieristes del nord de final del XVI com Hendrick Goltzius i Joachim Wtewael, bevien tant de les innovacions recents de la pintura italiana com de les tradicions locals dels primitius flamencs. Anvers era el centre artístic més important de la regió. Molts artistes treballaven per les corts europees, com el Bosch, les imatges fantàstiques del qual varen deixar un ampli llegat. Jan Mabuse, Maarten van Heemskerck i Frans Floris varen adoptar els models italians per a incorporar-los al seu propi llenguatge artístic. Els pintors holandesos i flamencs també varen incorporar temes nous com el paisatge i la pintura de gènere. Joachim Patinir, per exemple, va jugar un rol important desenvolupant els paisatges, mentre que Pieter Brueghel el Vell i Pieter Aertsen varen contribuir a popularitzar la pintura de gènere.

Infern, el plafó dret del tríptic El jardí de les delícies de Hieronymus Bosch
La Caiguda d'Ícar, actualment considerada una còpia de Pieter Brueghel el Vell
Cornelis Aerentsz van der Dussen de Jan van Scorel (c.1535) Plafó, Weiss Gallery, Londres

From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Nelliwinne