Back ريناتا سكوتو Arabic ريناتا سكوتو ARZ Renata Scotto AST Рената Скотто Bashkir Renata Scottová Czech Renata Scotto Welsh Renata Scotto German Ρενάτα Σκότο Greek Renata Scotto English Renata Scotto Esperanto

Renata Scotto

Plantilla:Infotaula personaRenata Scotto
Imatge
(2008) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement24 febrer 1934 Modifica el valor a Wikidata
Savona (Regne d'Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort16 agost 2023 Modifica el valor a Wikidata (89 anys)
Savona (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballÒpera, direcció d'òpera, cant i pedagogia Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Milà
Nova York Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciócantant d'òpera, director d'òpera, biògrafa, professora de música, pedagoga Modifica el valor a Wikidata
OcupadorAcadèmia Nacional de Santa Cecília
Juilliard School Modifica el valor a Wikidata
GènereÒpera Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsMercè Llopart Modifica el valor a Wikidata
AlumnesAngelica Cathariou (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
VeuSoprano Modifica el valor a Wikidata

InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Família
Cònjuge‎Lorenzo Anselmi (1960–2021) Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm0780015 TMDB.org: 1314764
Spotify: 5W7pOtn53qBRrQo00IvHTj Apple Music: 294002 Musicbrainz: dbf61f1e-77f3-4393-8be4-890eccdae102 Discogs: 851419 Allmusic: mn0000681028 Modifica el valor a Wikidata

Renata Scotto (Savona, 24 de febrer de 1934 - Savona, 16 d'agost de 2023) fou una de les més destacades sopranos italianes de la postguerra, valorada per la seva intel·ligència interpretativa, autoritat estilística i dots histriònics emfatitzats en la rigorositat i fidelitat cap a text i partitura. Pertany al distingit grup de sopranos pioneres en la revaloració de l'estil belcantista romàntic en l'última meitat del segle xx.[1][2][3]

Formada sota la tutela de directors pertanyents a la tradició musical italiana de l'època (Tullio Serafin, Gianandrea Gavazzeni, Antonino Votto, Francesco Molinari-Pradelli, Armant Krieger, Nino Sanzogno i Vittorio Gui), integra el grup de cantants (Joan Sutherland, Montserrat Caballé, Beverly Sills, Leyla Gencer, Mirella Freni, Marilyn Horne, etc) que van continuar la revaloració del bel canto -Bellini, Rossini i Donizetti- iniciada a principis de la dècada del cinquanta per Maria Callas i que també propiciés una nova aproximació a la interpretació del verisme italià (Mascagni, Leoncavallo, Puccini, Ponchielli, etcètera.).

Des del 1987 va realitzar incursions com a directora d'escena en òpera i des del seva retirada com a cantant professional, ha estat requerida com a professora de en diversos prestigiosos centres acadèmics, com a l'Acadèmia Nacional de Santa Cecilia a Roma i a la Juilliard School de Nova York. El juny del 2013 va rebre el Premi President della Repubblica Italiana per la seva contribució a les arts.[4]

  1. ↑ Wonenburger, César. «La heredera de la Callas y la última gran diva de la ópera» (en castellà). El Debate, 16-08-2023. [Consulta: 17 desembre 2023].
  2. ↑ Fraga, Fernando. «Un recuerdo emocionado de Renata Scotto» (en castellà). Scherzo. Revista de música clàssica, 17-08-2023. [Consulta: 17 desembre 2023].
  3. ↑ «Renata Scotto | enciclopedia.cat». [Consulta: 17 desembre 2023].
  4. ↑ [enllaç sense format] http://www.quirinale.it/elementi/Continua.aspx?tipo=Foto&key=28243
From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Nelliwinne