Renault Fuego

Infotaula d'automòbilRenault Fuego
Tipusmodel d'automòbil Modifica el valor a Wikidata
FabricantRenault Modifica el valor a Wikidata
Producció265.367 Modifica el valor a Wikidata
DissenyadorRobert Opron Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Batalla2.438 Modifica el valor a Wikidata
Dimensions1.315 (alçària) × 1.692 (amplada) × 4.358 (longitud) mm
Cronologia

El Renault Fuego és un automòbil esportiu del fabricant francès Renault. És un cupè de tres portes i quatre places, essencialment la versió esportiva del Renault 18, amb el qual comparteix el xassís, mecànica i el quadre de comandament. Renault va començar la producció del Fuego l'any 1980.[1] A Espanya va ser presentat el 1981, al mateix temps que a l'Argentina. Va ser el successor del Renault 15/17, que era un cupè construït sobre la base del Renault 12.[2]

La producció europea va finalitzar el 1987,[3] i va ser venut als Estats Units a través d'American Motors Corporation de 1982 a 1985. A l'Argentina va ser fabricat per la mateixa filial local de Renault des de 1982, i la seva producció no va cessar fins a 1992. Com a dada curiosa, els primers cupés Fuego de 1984 no estaven equipats amb direcció hidràulica. El 1987 es va llançar el cupè Fuego GTX 2,2 litres, primer cotxe argentí amb frens de disc a les quatre rodes.

El 1988 es va produir el GTA, amb motor de 2,2 L de 116CV, amb una velocitat final de 190 km/h i canvis estètics més d'acord amb els nous dissenys de Renault. El 1990 va ser llançat el GTA Max, amb motor 2,2 L i 123CV i una velocitat final de 197 km/h. Aquest redisseny el va efectuar Oreste Berta, preparador argentí d'automòbils, per Renault. Recorria 1000 metres en tan sols 31 segons, començant aturat, cosa que convertia el GTA MAX en el cotxe més ràpid de fabricació Argentina.


From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Nelliwinne