Back Aswandam Afrikaans አስዋን ግድብ Amharic Entibo d'Asuán AN السد العالي Arabic السد العالى ARZ Presa d'Asuán AST Əsvan bəndi Azerbaijani آسوان سدی AZB Асуан гидроузелы Bashkir Асуанскія плаціны Byelorussian
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Nom en la llengua original | (ar) سد أسوان  | |||
| Dades | ||||
| Tipus | Presa de gravetat, presa de materials solts, central hidroelèctrica i presa d'aigua | |||
| Construcció | 1960 | |||
| Característiques | ||||
| Altitud | 171 m | |||
| Embassament | ||||
| Nom | llac Nasser | |||
| Altitud | 179 m | |||
| Profunditat | 25 m | |||
| Longitud | 500 km | |||
| Amplada | 35 km | |||
| Superfície | 5.250 km² | |||
| Afluent | Nil | |||
| Efluent | Nil | |||
| Conca hidrogràfica | conca del Nil | |||
| Volum | 132 km³ | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | governació d'Assuan (Egipte) | |||
| Localització | Nil | |||
| Banyat per | Nil | |||
| ||||
| Activitat | ||||
| Gestor/operador | General Authority for the High Dam and Aswan Reservoir (en)  | |||
| Potència | 2.100 MW | |||
La resclosa d'Assuan és el nom de les dues rescloses existents a la vora de la ciutat d'Assuan (Aswan), a Egipte, i que porten ambdues aquest nom.
La primera, coneguda com la resclosa vella d'Assuan o resclosa inferior d'Assuan (àrab: خزان أسوان, ẖazzān Aswān o سد أسوان, sudd Aswān), fou construïda pels britànics entre el 1898 i 1902, i es va donar per acabada el 1907. Servia per a emmagatzemar aigua per al regadiu. En general els llocs amb restes arqueològics pràcticament no van ser tocats.
La segona, resclosa superior d'Assuan (àrab: سد أسوان العالي, sudd Aswān al-ʿālī), es va projectar l'any 1952, exactament després del cop d'estat de Nasser. En un principi, era previst que els Estats Units ajudarien a finançar la construcció però no va reeixir i el 1956 el govern egipci es va proposar continuar el projecte en solitari. Finalment va poder realitzar-lo amb l'ajuda de la Unió Soviètica que en plena Guerra freda es bolcà en l'ajuda.
La resclosa fou en aquell temps una gran obra d'enginyeria; té 18 vegades més material que el que es va emprar per a la piràmide de Kheops. La resclosa té 4 quilòmetres de llarg, 1 quilòmetre d'amplada a la base i 125 metres d'altura. Quan funcionava a ple rendiment per primer cop, la resclosa produïa al voltant de la meitat de l'energia del país i sobre un 15 % del total l'any 1998, a més de dur l'electricitat a zones aïllades que fins aleshores no en tenien.
L'embassament de l'aigua va crear un llac artificial que va rebre el nom de llac Nasser, en honor del president Nasser, principal impulsor de la infraestructura.