Richard Bellman

Richard Bellman

Biografia
Naixement	(en) Richard Ernest Bellman 26 agost 1920 Brooklyn (Nova York)
Mort	19 març 1984 (63 anys) Los Angeles (Califòrnia)
Causa de mort	malaltia
Formació	Universitat de Princeton (1943–1946) Universitat de Wisconsin-Madison (1942–1943) Universitat Johns Hopkins (1941–1942) Brooklyn College (1938–1941) City College de Nova York (1937–1938) Abraham Lincoln High School (–1937)
Tesi acadèmica	On the Boundedness of Solutions of Non-Linear Differential and Difference Equations  (1947 )
Director de tesi	Solomon Lefschetz
Activitat
Camp de treball	Matemàtiques aplicades, matemàtiques, optimization method (en) , teoria de control i biologia matemàtica
Ocupació	matemàtic, professor d'universitat, informàtic
Ocupador	Universitat del Sud de Califòrnia (1965–1984) RAND Corporation (1952–1965) Universitat Stanford (1948–1952) Universitat de Princeton (1946–1948)
Membre de	Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (membre de l'Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units) (1983–) Acadèmia Nacional d'Enginyeria (1977–) Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències
Obra
Obres destacables equació de Bellman Desigualtat de Grönwall-Bellman Equació de Hamilton-Jacobi-Bellman algorisme de Bellman-Ford
Estudiant doctoral	Christine Shoemaker, John Casti, Carlos Ford-Livene, Lorinda Cheng Hu, Kenneth Cooke, Edward Stanley Angel, Gopal Kadekodi i Augustine Esogbue
Premis
(2024)  Membre de l'Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències (1984)  Premi Richard Bellman (1979)  Medalla d'Honor del IEEE (1976)  Premi de Teoria John von Neumann (1970)  Premi Dickson de ciència (1970)  Premi Norbert Wiener de matemàtiques aplicades

Richard Bellman (Brooklyn i Nova York, 26 d'agost de 1920 - Los Angeles, 19 de març de 1984) fou un matemàtic aplicat, la major contribució va ser la metodologia anomenada programació dinàmica.

Bellman va estudiar matemàtiques a la Universitat de Brooklyn, on va obtenir una diplomatura, i després a la Universitat de Wisconsin, on va obtenir la seva llicenciatura. Posteriorment va començar a treballar en el Laboratori Nacional Los Alamos en el camp de la física teòrica. El 1946 va obtenir el seu doctorat a la Universitat de Princeton. També va exercir la docència a la universitat del sud de Califòrnia, va ser soci de l'Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències (1975) i de l'Acadèmia Nacional Americana d'Enginyeria (1977). El 1979 el IEEE li va atorgar la medalla d'honor per la seva contribució a la teoria dels sistemes de control i dels processos de decisió, en especial per la seva contribució amb la programació dinàmica i per l'equació de Bellman.

El seu primer estudiant de doctorat va ser Austin Esogbue, que és actualment professor a l'Institut tecnològic de Geòrgia, al departament d'enginyeria industrial i de sistemes.