Biografia | |
---|---|
Naixement | 21 agost 1889 Srinagar (Índia) |
Mort | 17 juny 1981 (91 anys) Londres |
Altres noms | Dick |
Formació | Reial Col·legi Militar de Sandhurst Reial Acadèmia Militar de Sandhurst Wellington College |
Activitat | |
Ocupació | militar |
Activitat | 1909 – 1948 |
Carrera militar | |
Lleialtat | Regne Unit |
Branca militar | Exèrcit Britànic |
Rang militar | General |
Comandant de (OBSOLET) | Força del Desert Occidental XIII Corps VIII Corps |
Conflicte | Primera Guerra Mundial Segona Guerra Mundial: |
Altres ocupacions | Comandant del Cos de Cadets de l'Exèrcit, Escòcia Coronel dels Cameronians Lord Alt Comissionat de l'Assemblea General de l'Església d'Escòcia |
Premis | |
El General Sir Richard Nugent O'Connor KT GCB DSO amb barra MC (21 d'agost de 1889 – 17 de juny de 1981 va ser un general de l'Exèrcit Britànic, que comandà la Força del Desert Occidental a l'inici de la Segona Guerra Mundial. Va ser el comandant de camp de l'Operació Compàs, en la que les seves tropes van destruir un exèrcit italià molt major, victòria que pràcticament expulsà a l'Eix d'Àfrica i que provocà que Adolf Hitler hi enviés al Deutsches Afrika Korps per redreçar la situació. O'Connor va ser capturat per una patrulla de reconeixement alemanya la nit del 7 d'abril de 1941, i passà gairebé dos anys en un camp de presoners de guerra italià. Va aconseguir escapar al desembre de 1943, i el 1944 comandà el VIII Cos britànic a Normandia i després durant l'Operació Horta. El 1945 va ser Oficial en Cap del Comandament Oriental a l'Índia i, durant els darrers dies del comandament britànic al sub-continent, encapçalà el Comandament Nord. La seva darrera tasca a l'exèrcit va ser Adjunt General a les Forces a Londres, a càrrec de l'administració, el personal i l'organització de l'exèrcit britànic.
En honor del seu servei de guerra, O'Connor va ser reconegut amb el màxim grau en dos ordes de cavalleria diferents (l'Orde del Card i l'Orde del Bany). A més, va ser condecorat en dues ocasions amb l'Orde del Servei Distingit, amb la Creu Militar, la Creu de Guerra francesa i amb la Legió d'Honor; i serví com a del Rei Jordi VI. A més, va ser mencionat als Despatxos en nou ocasions durant la I Guerra Mundial, una a Palestina el 1939 i tres més durant la Segona Guerra Mundial.[1]
<ref>
no vàlida;
no s'ha proporcionat text per les refs nomenades H&K