Richterita

Richterita
Fórmula química	Na (CaNa)Mg₅Si₈O22(OH)₂
Epònim	Hieronymus Theodor Richter
Localitat tipus	Långban, Municipi de Filipstad, Comtat de Värmland, Suècia
Classificació
Categoria	Minerals inosilicats - amfíbols
Nickel-Strunz 10a ed.	9.DE.20
Nickel-Strunz 9a ed.	9.DE.20
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/D.05d
Dana	66.1.3b.9
Heys	14.18.31
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Hàbit cristal·lí	cristall prismàtic gran, a vegades pla, a vegades acicular o asbestiforme
Estructura cristal·lina	a = 9,9 Å; b = 17,97 Å; c = 5,26 Å; β = 104,25°
Grup puntual	2/m - prismàtica
Grup espacial	b2/m *
Color	marró a vermell-marró, vermell-rosat, vermell-groc, gris-marró, també verd clar a fosc
Macles	simple or multiple parallel to {100}*
Exfoliació	perfecta - exfoliació de tipus amfíbol en {100}, intersecant en 56 i 124 graus.
Fractura	irregular, desigual
Tenacitat	fràgil, trencadís
Duresa (Mohs)	5 - 6 (Mohs)
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	blanca
Densitat	2,97 - 3,45
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,615 nβ = 1,629 nγ = 1,636
Birefringència	δ = 0,021
Pleocroisme	fort, groc pàl·lid, taronja o vermell
Angle 2V	mesurat: 68°, calculat: 70°
Dispersió òptica	r < v forta
Magnetisme	non-magnetic*
Impureses comunes	Ti, Al, Cr, Mn, Ni, Sr, K, F, Cl, H
Varietats més comunes
marmairolita	-amb manganès-
Més informació
Estatus IMA	mineral redefinit (Rd)
Codi IMA	IMA2012 s.p.
Símbol	Rct
Referències	[1]

La richterita és un mineral de la classe dels inosilicats, i dins d'aquesta pertany i dona nom al grup del nom arrel richterita. Va ser descoberta l'any 1865 en una mina del municipi de Filipstad, a la província de Värmland (Suècia), sent nomenada així en honor de H. Theodor Richter, mineralogista alemany. Sinònims poc usats són: chernyshevita i isabellita.