Rinari

El rinari o rhinarium (en català, 'pertanyent al nas')^[1] és la superfície sense pèl i humida que envolta els narius del nas de la majoria de mamífers. L'ús científic actual dels termes "musell humit" o "nas humit" és degut al seu aspecte humit i brillant.^[2] La ranura del centre, la qual arriba fins a la boca, és anomenada solc nasolabial.

Anatòmicament el rinari és una determinada part de l'olfacte. Ja sigui perquè ha evolucionat del sistema olfactiu principal i n'és part, el qual captura les olors transmeses, o del 'segon nas', el sistema olfactiu accessori, el qual capta més directament els productes químics de les solucions líquides, ha estat objecte de debat quina és la seva participació en el sistema olfactiu. Ankel-Simons considera el rinari com "una extensió externa de l'olfacte... pell que cobreix les fosses nasals, i que conté nervis receptors de l'olfacte i el facte".^[2] Si aquesta interpretació és vàlida, i el rinari amplia l'epiteli olfactiu (el teixit que recobreix les fosses nasals), aquest formaria part del sistema principal.^[3] En un punt de vista oposat, el solc nasolabial traça un camí que segueix per una ranura del llavi superior, a través d'un forat entre les primeres incisives i les premaxil·lars, al llarg d'una "ranura de la línia mitjana palatal" fins a "un canal que connecta amb el conducte de l'òrgan de Jacobson", part del sistema accessori.^[4] On d'una banda la humitat (mucositat) pot atrapar les molècules odoríferes del medi, de l'altra banda poden ser les restes d'un sistema de transmissió fluid de molècules de feromones. El rinari sol ser rugós per incrementar la superfície sensorial, però, en contra de l'opinió d'Ankel-Simons, no té "receptors olfactius" i no hi ha un camí clar fins al sistema principal.