Ringwoodita | |
---|---|
Cristall blau de ringwoodita (~150 micrometers d'ample) de composició Fo90 sintetitat a 20 GPa i 1200 °C. | |
Fórmula química | Mg₂SiO₄ |
Epònim | Alfred Ringwood |
Any descobriment | 1969 |
Localitat tipus | meteorit Tenham, Tenham Station, South Gregory, Charters Towers Region, Queensland, Austràlia |
Classificació | |
Categoria | silicats |
Nickel-Strunz 10a ed. | 9.AC.15 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 9.AC.15 |
Dana | 51.3.3.1 |
Heys | 14.21.2 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | isomètric |
Estructura cristal·lina | a = 8,113Å; Z = 8 |
Grup puntual | m3m (4/m 3 2/m) - hexoctahèdrica |
Grup espacial | grup espacial 227 |
Color | gris, gris blavós, porpra, incolor |
Diafanitat | translúcida |
Densitat | 3,9 g/cm³ (calculada) |
Propietats òptiques | isotròpica |
Índex de refracció | n = 1,768 |
Birefringència | No en té |
Impureses comunes | Ti, Mn, Ca |
Més informació | |
Estatus IMA | aprovat |
Codi IMA | IMA1968-036 |
Any d'aprovació | 1969 |
Símbol | Rwd |
Referències | [1] |
La ringwoodita és un mineral de la classe dels silicats del grup de l'olivina. Va ser descoberta l'any 1967 a partir del meteorit Tenham, que va impactar a Charters Towers, Queensland, Austràlia[2] i va rebre el seu nom en honor del geoquímic australià Alfred E. Ringwood (1930-1993), el qual va estudiar les transicions de fase polimòrfiques dels minerals d'olivina i piroxens comuns en el mantell terrestre a pressions equivalent a profunditats d'uns 600 km.