Riohacha

Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient. Podeu col·laborar-hi si coneixeu prou la llengua d'origen. També podeu iniciar un fil de discussió per consultar com es pot millorar. Elimineu aquest avís si creieu que està solucionat raonablement.

Riohacha

Tipus	districte de Colòmbia, ciutat de Colòmbia, municipi de Colòmbia i gran ciutat
Localització
11° 32′ 39″ N, 72° 54′ 25″ O / 11.5442°N,72.9069°O / 11.5442; -72.9069
Estat	Colòmbia
Departament	La Guajira
Capital de	La Guajira
Població humana
Població	167.865 (2005) (33,44 hab./km²)
Geografia
Superfície	5.020 km²
Altitud	5 m
Dades històriques
Fundador	Nikolaus Federmann
Creació	1547
Identificador descriptiu
Codi postal	440001
Altres
Agermanament amb	Maracaibo
Lloc web	riohacha-laguajira.gov.co

Riohacha oficialment Districte especial turístic i cultural de Riohacha^[1] (en wayuunaiki: Süchiimma que tradueix a "Ciutat del riu") és un municipi colombià, capital del departament de La Guajira. S'ubica al centre del mar Carib i al delta del riu Ranchería. És el segon municipi amb major extensió territorial al seu departament i el principal per constituir un vast engranatge d'entitats públiques, bancs i entitats financeres, seu de la Diòcesis de Riohacha; institucions culturals, educatives, escenaris esportius i el seu sector comercial. Té una població estimada de 231 653 habitants distribuïda en 14 corregiments, 8 resguards indígenes i la seva capçalera municipal que s'eixampla allunyant-se de la costa.

Instituïda a mitjan segle xvi, és considerada com una de les ciutats fundada per espanyols més antiga d'Amèrica. La seva història ens demostra un passat de "destrucció i reconstrucció"; el 1596 va ser destruïda pel pirata anglès Francis Drake, a mitjan segle xvii el mar va arrasar gran part de la ciutat, el 1820 les forces patriotes després de lliurar la batalla naval de la Llacuna Salá, van incendiar la ciutat per assegurar que no sigui reocupada per realistes; és per això considerat El Fénix d'Amèrica. En el passat va estar habitada principalment per indígenes bogars, guanebucanes, wiwas i wayúus, aquests dos últims encara viuen al municipi, i des d'aquests temps era considerada un temple o santuari d'enterraments preciosos i "pagaments".

El motiu de l'establiment europeu va ser l'extracció de perles en les seves costes, la qual cosa se li va atribuir el sobrenom de La Perla d'Amèrica. Els espanyols la van constituir com un port marítim i fluvial, la qual fins a mitjan segle XX representava un sector important de la seva economia per importació d'aliments, electrodomèstics, fusta i construcció, begudes i tèxtils; i exportacions de sal marina, cuirs, bestiar, carbó i llenya, entre d'altres; fins que el govern colombià va tancar el port, des de llavors el seu tradicional moll va resultar d'ús turístic i per a la logística de la multinacional Chevron.